divendres, 23 de maig del 2008

dimarts, 13 de maig del 2008

Crònica del Campionat d'Espanya Universitari d'Orientació a Pontevedra

Sota la organització de la Universitat de Vigo, els passats 10 i 11 de maig es va disputar a Pontevedra el Campionat d’Espanya Universitari d’Orientació. L’equip de la Universitat de Girona, després dels canvis d’última hora va quedar configurat per els Aligots Carles Domingo, Lluís Mas i Marc Masó. Les curses a disputar, eren les modalitats de mitja distància i sprint el dia 10, i llarga distància el dia 11, establint classificacions parcials, generals i per universitats.

Divendres 9 de maig, 18:00.
Comencem a escalfar motors, es dóna el tret de sortida al model event. La zona del test és a la base militar de Rilat. Decidim fer la cursa els tres junts i tranquil•lament, les primeres impressions que tenim són que les curses seran dures físicament, ja que els desnivells són bastant forts, els mapes pràcticament no tenen verds, tot el bosc és penetrable i permet córrer bastant bé, enmig del bosc s’hi ha format bastants camins que no apareixen al mapa... haurem d’anar en compte amb aquest tema, acabem, cap a l’hotel, a sopar un bon plat de pasta i a dormir...

Dissabte 10 de maig, 9:00.
Ja hem arribat al paratge de Lago Castiñeiras, és preciós. Un petit llac situat al peu del mirador de Cotorredondo, cap al nord la Ría de Pontevedra i al sud, la Ría de Vigo, vistes des del bell mig d’un parc natural ple de prats, boscos i aigua, llocs com aquest n’hi ha pocs. Uns aplaudiments i la veu de l’speaker ens adverteixen que ja han sortit els primers corredors, comença la batalla per el Campionat. A les 9:40 sortirà en Carles, a les 10:32 sortirà en Marc, i a les 11:20 en Lluís. Un ja escalfa, els altres dos s’ho miren abrigats, fa fresqueta aquest matí. 9:37, en Carles és cridat a la zona de sortida, neteja sportident, comprova, agafa el mapa sense mirar i pip, pip, piiiiiiiiiip, sortida! En Carles tenia pensada una cursa conservadora físicament, el cap de setmana és llarg, i l’últim dia hi ha la llarga distància, treu una cursa tècnicament bona, sense errors greus, però sense trobar un bon ritme de carrera que el deixi està més endavant, al final el 39. En Lluís para boig, al mateix moment que arriba en Carles acaba de sortir en Marc, va amb les jaquetes de xandall amunt i avall. En Marc comença la cursa, s’estrena en un Campionat d’Espanya, surt ràpid, llegint bé el mapa i fent una primera meitat de cursa molt bona, s’encalla a la balisa 10 prenent un camí que no era i perdent més de 7 minuts, una llàstima, s’ha adonat del seu error i s’enrabia al arribar, finalment el 45. Pip, pip, piiiiiip, abans que arribés en Marc, en Lluís ja ha sortit a senglanejar, s’ha guanyat un comentari de la jutge de sortida, és l’únic corredor que s’atreveix a anar en pantalons curts i cames descobertes, és en Lluís, de Canet d’Adri. Per el que fa en Lluís surt més suau, prefereix llegir bé el mapa abans de prendre decisions, la primera meitat de cursa molt regular mantenint-se entre els 35 millors temps fins que encadena dos errors seguits a la 12 i a la 13 i perdent més de 5 minuts a cada una, torna a fallar a la 16 perdent més de 8 minuts, llàstima dels errors, finalment el 50. La cursa va ser més física que tècnica, ja que el desnivell era considerable havent de remuntar nombroses vegades els turons amunt i avall, satisfacció per el mapa, i Déu ni do amb els prats de pedres de la zona, rellisquen que tela! I ara... dinar, una dutxa i a dormir!

Dissabte 10 de maig, 16:00.
A la Praza da Ferreria, al cor del casc antic de Pontevedra, els corredors són cridats a la zona de quarantena, falta una hora per començar la prova sprint. Aquest cop, el primer de sortir serà en Marc, el segon en Carles i de nou, l’últim en Lluís, ell és que enceta l’espectacle, s’ha deixat l’sportident a l’hotel, la organització de cul per trobar-ne un, finalment surt, respirem tranquils. En Marc i en Carles escalfen junts, surten amb 4 minuts de diferència, escales amunt i avall de la catedral de Ponetevedra, això si que escalfa les cames. A en Marc li arriba l’hora... de sortir, agafa el mapa, es posa a córrer, localitza el triangle però no el veu a la realitat, se l’ha passat i no se n’adona, pren un carrer que no és i pam! Perd més de 2 minuts a la primera, es posa nerviós, dubte la traçada per la segona i s’hi deixa gairebé tres minuts, Marc centra’t que no vas bé! Per fi recupera la mentalitat, no comet més errors i arriba al final, el 60. Abans d’arribar en Marc, en Carles ja ha sortit, un petit error només de sortir on es confon de jardinet, no passa res, rectifica ràpid. Ensurt a la número 3, col•locada al peu d’una font, en Carles hi arriba corrent a tota llet, frena, rellisca, s’emporta el cavallet de la base per davant, plam!! Tot per terra davant de les mirades dels vianants, això és espectacle. Falla a la 13, situada en unes galeries comercials i agafa un passadís per l’altre, a la seva tirada cap a la 7 es creua amb en Marc que va cap a la 10, el veu amb mala cara... alguna cosa ha passat. El pique que sempre fomenta en Carles, el del parcial de meta, dóna bones notícies, en Carles marca el 3er millor parcial del Campionat, si només contés aquesta balisa, tindríem medalla!! Acaba el 34i amb els quàdriceps tocant els omòplats, necessita crema freda ja!. Mentrestant en Lluís comença a escalfar, ja li falta poc. El nanu és un bon atleta que de ben segur correrà bé. Surt a tot drap, deixa un rastre d’aire com un avió! Se li va el temps a la segona, però poc, i el que no pot evitar, falla a la tirada més llarga de la cursa cap a la 10, perd 4 minuts i mig, buuufff! Arriba a meta... el 38.

Diumenge 11 de maig, 9:00
Tornem a ser al Lago Castiñeiras, preparats per sortir a la última cursa del campionat, la distància llarga. Nota de por: Quan pujàvem per la carretera amb la furgoneta, hem trobat a una de la organització que anava a plantar fites, estava a 3 quilòmetres d’aquí carretera avall, avui potser arribarem corrent a La Coruña! L’ordre de sortida d’avui serà, primer en Lluís, segon en Marc i tercer en Carles, entre el primer i el tercer, només 12 minuts, el pique està servit, com cada dia. El mapa a escala 1:15000, costa bastant llegir els detalls mentre corres, s’afegeix complicació. Recorregut lineal de 7.4 km, tenim una bona caminada per davant. El desnivell aquí dalt com sempre, bestial, no parem de pujar i baixar, d’atravessar riuets i prats preciosos, ara trobem un grup de cavalls pasturant, ara un bosc on sembla que hi habitin fades... En Lluís ja córrer, a la sortida ha dit que avui aniria a agafar-s’ho amb calma, ningú s’ho ha cregut... Primera part de carrera dolent, falla a la 3, la 5 i la 6 perdent 5 i 6 minuts a cada una, torna a fallar a la 9 perdent-ne 6 i mig, fins al final envelat, tornant a fallar a la 17 perdent més de 6 minuts, arriba a meta, s’ha acabat per ell la competició, fa el 47 a la llarga, i el 46 a la general del Campionat. Al mateix moment en Marc anava fent la seva, fa una primera part de cursa no gaire bona, encadena errors a la 2, la 3 i al 4 perdent 13:24, 6:00 i 3:37, torna a fallar a la 6 i la 7, la part més tècnica de la cursa, els errors es veu que mai venen sols, a partir d’aquí milloren les coses i no falla, arriba a meta, ha fet el 34 a la cursa i el 52 a la general, ha pagat molt car el resultat de l’sprint. I el que va sortir l’últim en Carles, estava motivat, les llargues distàncies li són molt més favorables que les curtes, i la cosa rutlla bé, a la 8 atrapa en Marc, corren junts les 3 següents fins que fa el seu gran error del dia a la 11 perdent 13 minuts, resitua mapa i a córrer, a la 12 atrapa en Lluís, a qui perd a la següent tirada, la més llarga de la cursa per fer elegir diferent el recorregut. Petit error de la 15 a la 16, meitat culpa seva, meitat culpa del mapa, ja que buscava un element humà a peu del camí que no va trobar, o estava molt amagat o no hi era... Arriba a meta, bon resultat, el 19! I a la general, puja com l’escuma fins al 22, està satisfet!

Per el que fa a la classificació per Universitats, la UdG es col•loca el 23 en el rànquing, molt penalitzada per no aportar ningú a la categoria de fèmines, tot i això, supera en el rànquing a 5 universitats que aporten corredors a les dues categories, i és segona de les universitats que només aporten nois, a que esperen les fèmines universitàries de Girona per venir?

Va ser un bon cap de setmana, corrent el nostre esport (un dels nostres esports) en un lloc diferent, amb gent diferent i amb paisatges preciosos, vàrem menjar marisc a punta pala i tirat de preu, vàrem conèixer gent d’arreu d’Espanya que disfruta corrent pel bosc igual que nosaltres, això és vida.

diumenge, 4 de maig del 2008

Qui són els universitaris de ferro?

I com de ben feta és la frase de que es queda a casa el que és de casa que, aquest cap de setmana del 2 i 3 de maig, el Servei d'Esports de la Universitat de Girona juntament amb els Aligots han organitzat el Campionat de Catalunya Universitari de Raids d'Aventura a Banyoles, sota la organització tècnica de l'Albert Roca. Tres equips i mig representant a la UdG es presentaven a la línia de sortida, l'equip UdG-1 format per en Carles Domingo i en Lluís Mas, l'equip UdG-2 format per en Kim Roca i en Marc Masó, i l'equip mixte de la UdG-UOC format per en Raúl Comino i en Dídac Bosch, eren els 6 Aligots presents a la línia de sortida.

El raid va començar amb una etapa pròleg el divendres a la nit amb sortida i arribada a la casa de colònies El Vilar i que combinava la BTT i la cursa a peu. Des de sortida amb la BTT l'equip d'en Carles i en Lluís van sortir a per totes i van imposar un ritme que només un equip "lapa" de la UdL va seguir, marcant una balissa a la platgeta de la casa de fusta i una a l'ermita de Santa Maria de Porqueres, tornant a la casa de colònies i sortint a peu fins a marcar una balissa a la Font Pudosa i un dels miradors de l'estany. L'equip UdG-1 va completar el recorregut amb un temps de 32 minuts, enganxat a darrera per un equip de la UdL que s'havia dedicat a guardar el mapa a la motxilla i seguir els dos raiders de l'UdG-1. L'equip UdG-2 van ser els 4rts classificats i el combinat UdG-UOC cinquens.

El dissabte al matí, es sortia seguint l'ordre d'arribada del divendres. Així que, a les 8 del matí, des del club natació Banyoles l'equip UdG-1 va ser el primer de sortir cap a una secció de BTT de prop de 40 quilòmetres i amb un desnivell de 1200 metres. Cada minut anava sortint un equip a la caça del següent en direcció a la carretera de Pujarnol fins a buscar un coll entre muntanyes, primer punt de control de l'etapa i baixar cap a l'ermita de Biert, a tocar de Canet d'Adri, a partir d'aquí, els equips 1 i 2 de la UdG, tenien les coses més que fàcils, ja que en Lluís Mas i en Kim Roca, residents a la zona de la vall del Llèmena, eren bons coneixedors del terreny. A partir de Biert, segon punt de control, començava l'ascenció fins al santuari de Rocacorba, punt més alt de la competició, per iniciar un vertiginós descens fins a Pujarnol i tornant a pujar a l'ermita de Sant Patllari, amb revisió de material per part de l'Oscar inclosa. Un cop a Sant Patllari ja només quedava baixada fins a Banyoles. En la primera secció les posicions ja es van anar definint, el segon i tercer equips del dia anterior havien desaparegut del mapa, i el millor temps s'el va endur l'equip UdG-1, seguint a pocs minuts per l'UdG-2 i a més d'una hora de l'equip combinat UdG-UOC, però res estava clar, quedava encara molta cursa.

En la següent secció, els equips van haver d'afrontar un trekking d'uns 10 quilòmetres i 7 punts de control repartits per els turons que separen el Pla de l'Estany i la Garrotxa. Tot va rutllar per els equips fins les 3 primeres balisses, però a partir d'aquí, quan començava el desnivell, la orientació es va tornar molt tècnica i els equips navegaven perduts per el mig del bosc sense rumb ni destí intentant trobar corriols per arribar al cim dels turons. El bosc era del tipus verd 3 (i perque no existeix verd 4), prova d'això és que no us heu de perdre les fotos de l'estat de les cames d'en Carles. Tots els equips van fer el que vulgarment diem "pillar catxo", l'equip UdG-1, desesperat atravessant bardisses per poder avançar, l'equip UdG-2 sentint veus al mig del bosc i trucant a la organització per telèfon, i els pillus de l'UdG-UOC, amb una orientació impecable d'en Raúl van clavar el corriol de pujada i van arribar a marcat la balissa del cim juntament amb l'equip UdG-1, així doncs, havien avançat a l'equip UdG-2 i havien recuperat l'hora perduda en la primera secció de BTT. A partir d'equip els equips UdG-1, que pensava ja haver perdut la carrera per complert, i l'equip UdG-UOC, que es pensava que anaven en quarta-tercera posició, van plantar-se a la transició junts, després de gairebé 5 hores de carrera. L'equip UdG-2 va anar perdent minuts respecte els dos de davant, però van rebre una injecció de moral quan a la transició s'els va comunicar que el podi era seu ja que cap més equip, a part dels 3 equips d'Aligots UdG/UOC, havien aconseguit completar el trekking.

La següent secció, va portar l'esport rei de Banyoles als equips, es tractava d'una secció de caiac de 4 quilòmetres amb 4 punts de control que portava als equips de punta a punta de l'estany. Els temps no van marcar grans diferències, però gràcies a unes transicions d'entrada i sortida de la secció més ràpides de l'equip UdG-1 respecte al combinat UdG-UOC, els va permetre arribar al final del caiac amb uns minuts molt valuosos d'avantatge.

A la següent secció, es tornava a pujar a la bicicleta, i els equips es dirigien cap a Miànegues on els Aligots havien muntat una prova de BTT-O. El millor temps de la secció se'l va endur un cop més l'equip UdG-1, aquest cop, seguit a un sol minut per l'equip UdG-2, i tercers l'equip UdG-UOC. En aquesta secció es va demostrar el bon domini dels Aligots en la BTT-O, ja que van treure una minutada a la resta d'equips en una secció relativament curta. Acabada la visita a Miànegues, tocava tornar cap al Club Natació Banyoles, on es donava sortida a la darrera secció del raid, una orientació específica de 15 balisses amb el mapa de l'Estany, que continuava en el seu final amb una orientació urbana de punta a punta de la ciutat de Banyoles (mai ens haguéssim pensat que Banyoles fos tant gran). L'equip UdG-1 va finalitzar la orientació a l'estany amb un ritme molt ràpid, avantatjant amb més de 10 minuts l'equip UdG-UOC amb qui es disputava el graó més alt del podi. Aquest fet els va permetre afrontar la orientació urbana a un ritme més tranquil, ja que després de més de 9 hores de carrera, les forces ja anaven justes.

Així doncs, sobre les 17:30 hores, l'equip UdG-1, format per en Carles Domingo i en Lluís Mas arribaven per darrera vegada al Club Natació Banyoles per proclamar-se nous Campions de Catalunya Universitaris de Raids d'Aventura, i al cap d'uns 13 minuts, arribava el segon classificat, l'equip UdG-UOC format per en Raúl Comino i en Didac Bosch, com a subcampions de l'especialitat. L'estona anava passant, i al cap d'una hora i mitja arribava l'equip UdG-2 completant així un podi absolut format íntegrament per Aligots i dos equips i mig de la Universitat de Girona demostrant qui som i com som la gent d'aquí. Els tres equips van ser els únics que van completar tot el raid enter, ja que la resta d'equips van arribar a meta havent-se saltat algun punt de control i tots després de l'arribada dels equips del podi, així que, quina repassada!

Trofeu Caixa Girona a Tossa de Mar

El passat 1 de maig va disputar-se una nova prova del Trofeu Caixa de Girona a Tossa de Mar, amb un circuit seguint la tònica dels darrers anys, dues pujades llargues i un seguit de corriols tècnics de pujada i baixada amb molta sorra. La cursa va sortir ràpida com sempre, i les alarmes es van encendre quan només d'arrencar la transmissió va començar a fallar per complet, la cadena no feia més que saltar dels pinyons i era impossible pedalar. A l'inici de la primera pujada, a 400 metres de la sortida vaig quedar-me parat enmig del circuit, i sort que la meva assistència ràpida en carrera, el meu pare, em va canviar la roda per poder continuar. La transmissió no acabava d'anar fina, però em permetia pedalar, i per davant tot el gruix de corredors a qui havia d'adelantar per guanyar posicions.

Finalment, la remuntada va ser mitjanament possible i vaig entrar el nové, un bon resultat entre els 10 primers que, al trobar-nos a l'equador del campionat, em permet tornar al liderat després de 5 carreres. La cursa ser guanyada novament per l'Edu Hernández, que el van acompanyar en el podi, l'amic Kim Roca, després d'una molt bona constància per part seva, que ja és tercer a la general, i per Javier Gómez.