dilluns, 15 de desembre del 2008

O-Castor, la ultra-llarga francesa per excel·lència


El passat diumenge 16 de novembre va disputar-se a Essarts le Roi la 7ena edició de l'O-Castor, una de les curses d'ultra-llarga distància més prestigioses del nord de França, les xifres ho certifiquen, més de 800 corredors a la sortida d'una cursa de prop de 30 km de distància.

A les 10 del matí, es va donar la sortida a la cursa enmig de la humitat característica d'aquests darrers dies, dins el pilot, un Aligot i mig s'obrien pas entre els corredors, i diem un i mig perque hi havia en Carlitus, dorsal 772 del circuit A, i la Hanka, dorsal 652 del circuit B. La sortida rapidíssima, 200 metres fins a sortir del bosc, corba a l'esquerra i afrontar una llarga recta d'asfalt de prop de 1.5km on cada 300 metres hi havia una posta de mapes que s'havia de recullir. Els mapes de l'A els últims de tots, es fa etern abans no el recullo. Comencem bé la cursa, un petit trenet em porta cap a la primera, piiip, a la segona em menjo més desnivell del que toca i em passo de llarg, les següents ben encadenades i sense errors. Segons la organització el temps mig per participant estarà sobre les 3 hores 40, faig els meus càlculs, 30 balisses, passo la 10 amb 1 hora 6 minuts, estic a la mitja, això és bó!!!

A partir de la 15 formem un grupet amb un corredor de COLE, un de YV-O i l'equip líder en parelles mixtes, anem picant un darrera l'altre, piiip piiip, entrem en una nova zona del mapa, al voltant d'un estany alimentat per dos salts d'aigua, a la vora una casa de fusta amb un petit embarcador, sembla que estigui l paradís, gairebé que preferiria asseure'm a la roca que amaga la 18 a admirar el paisatge, però no!! s'ha de continuar, per davant un bucle de 6 fites amagades enmig d'un blanc atapait d'un laberint de rases que amaguen les teles taronges i blanques que tant costen de trobar, orientació en estat pur, 6 fites seguides a rumb!!! i això que no en sabia l'any passat!! a base de pals tot s'aprén!! Passo la 20 amb 2 hores 15 minuts, contino dins la mitja però per davant venen tirades llargues, però de moment cap a la 24, entrem a la vall d'un rierot que ha transformat tota la part central del mapa amb uns aiguamolls plens de corriols a dreta i esquerra que amb un mapa 1/15000 i corrent muntanya avall no hi ha Déu que els vegi i encara menys contar-los!! passem la situació com bonament puc, sortim dels aiguamolls cap a la 27, piiip, la 28 piiiip, i arribo a la recta on abans havia recullit els mapes, en aquest moment 3 hores 25 de carrera, per davant una recta inacabable d'asfalt, i per acabar, l'últim regalet de la cursa, un bosquet blanc, pintat fins a l'últim milimetre de microrrelleu marró, depressions, forats, basses d'aigua, monticles, i 3 balisses més per trobar, el problema, estic reventat, és la part més técnica de la cursa, i a sobre, en un espai super-reduit, hi ha balisses d'altres circuit, és a dir, molt de compte amb quina piquem, però bé, amb 3 hores 44 minuts, passant una miqueta la mitja, arribo a meta, finalment un Aligot el 24 del circuit èlit sobre 150 corredors, excel·lent!! però hi ha més bones notícies a l'arribar a la dutxa!! l'aigua és freda!!! noooooooo, la Hanka ha guanyat el circuit B, i com la vau deixar escapar d'Aligots?? es ben bé, que no és just el món!!!!