Les coses es van posant al seu lloc

La segona cita amb el Caixa Girona d'enguany ha recaigut a Fornells, el passat 29 de març. Durant la setmana anterior, 4 voltes al circuit per reconéixer el traçat de cada any, els mateixos corriols divertits i sinuosos per els boscos entre Fornells i Quart, però a partir de dissabte, cau la sorpresa, comença a ploure a bots i barrals, i Fornells amb fang és brutal!! sé de que us parlo!!
Avui afrontarem una cursa amb pluja, fia ja massa temps que estava tot sec, sortim tard perque els peques s'han endarrerit, de sortida, per evitar el primer tall de corriol que podria ser conflictiu ens desvien per la carretera fins a l'entrada de la pista a l'esquerra un cop passat el Pitch & Putt, m'enganxo a la roda d'en David Bragulat que juntament amb en Coromines em condueixen fins a entrar a rodar al grup capdavanter de cursa. En aquest circuit és importantíssim entrar a davant en el primer corriol, s'ha d'apretar al principi per entrar bé i no perdre temps en possibles embussos. El primer tram de corriol transcórrer vorejant un camp, es produeix un petit embús a l'entrada del bosc que alguns "tramposos" perque no s'els pot anomenar de cap altra forma, aprofiten per colar-se per enmig del camp, quina ràbia em fan, aixeco la bici, i la creuo al mig del corriol, a mi els tramposos no em guanyen! per mala sort se n'han colat dos rivals directes, i per postres i irrespectuós corredor del Cassà té problemes de canvi a cada pujadeta i em fa posar peu a terra sense donar-me pas, això ja és el màxim, tramposos i gent irrespectuosa que no sap que s'ha de deixar pas a un corredor més ràpid, els nervis a rebossar, m'en fan una més i salto!!
A mig primer sector per el Bosc de Can Pla i Daniel atrapo en Javi (Impuls Medes) que havia entrat al corriol abans que jo, el passo quan tinc espai, i al cap d'uns metres de corriol veig que ja no em segueix. Segons els meus càlculs m'en queden 2 per davant, fe que confirmo en el bucle del bosc de Quart, quan ells dos ja baixen i jo els creuo pujant, van bastant forts, però al final de la primera volta ja atrapo al primer d'ells, en Francesc Tolra (Dr Bike) ha baixat molt el ritme, no sé si té problemes físics o mecànics però no intenta ni seguir-me. La primera volta ha estat molt i molt complicada, el terra estava molt tou, i a les zones técniques la bici es feia incontrolable, a la sortida de les curves colejava de tots costats quan apretaves fort el ritme, i m'intueixo que a la segona volta, després del pas de tant corredors, el traçat haurà empitjorat. Entro de nou al corriol, amb un bon ritme, les cames responen bé però la mecànica de la bici ja no va fina per culpa de tot el fan acumulat, es tracta d'acabar. Sorpresa! el circuit ha millorat, la capa tova s'ha apartat i el terra és bastant compacte per traçar, la bici és dominable!
Per davant, només corredors d'altres categories, que a cada un d'ells m'he de girar per mirar el dorsal, ja que enguany, tots els dorsals per darrera són blancs i no veus de quina categoria es tracta. Intento apretar al màxim però no atrapo a ningú. Em començo a menjar el tarro, em fa ràbia que els tramposos em guanyin, només em queda per davant un corredor que se m'ha col·lat al principi de carrera en el camp, probablement m'hagués guanyat igual, però que em guanyin fent trampes no m'agrada gens! barrino amb la idea... estic al podi i no penso pujar a recullir la copa al costat d'un trampós, quan arribi m'en vaig directe a casa! si senyor!
Però salta la sorpresa a l'arribar, tothom em diu que he guanyat, guanyat jo? però si n'hi havia un per davant!! però ningú l'ha vist arribar!! Surten les classificacions i es confirma, primer lloc a 4:35 del segon en Tolra (Dr Bike) i tercer en Javi (Impuls Medes) a 4:48, bona cursa la d'avui i el que és més important, amb molt bones sensacions, el cos comença a respondre!

Fins i tot en les nocturnes, som els més grans!

Un organitzador que s'estrenava, un campionat que mai havia arribat a Girona i canvis d'última hora en el terreny on s'havia de córrer no apuntaven ni molt menys cap a una bona cursa, i menys quan abans de començar s'havia arribat ja a l'escandalosa xifra dels 138 preinscrits. Però els pilars forts del club sempre estan allà per aguantar el pes, a mitja tarda ja hi havia moviment amunt i avall al Servei d'Esports de la UdG, el circuit ja estava llest, van sortir els dos provadors, en Carles Ferrer i en Jordi Buch, l'Ester ja havia arribat amb l'avituallament, i l'experiència d'en Narcís, l'Amadeu i en Joan acabaven d'ultimar els detalls. A les 18:30 engeguem la paradeta, arriben els alumnes del crèdit d'orientació de la UdG, petita explicació teòrica, mapa i a córrer, és la seva primera cursa d'orientació, surten a muerte (tenen bons professors en el tema sortides), ja estan corrent, esperem que surti tot bé. A les 19:00 comencen les inscripcions, en Joan en maneja d'allò més bé amb els papers i l'economia, i a les 19:30 surten els primers corredors, ja és gairebé negre nit a Montilivi, és impossible llegir el mapa sense l'ajuda del frontal. Les 20:00 i ningú arriba, als pocs minuts, comencen a aparéixer frontals per el corredor de les Facultats de Ciències i Dret, s'enfilen cap al Servei d'Esports, arriben els primers, els alumnes del crèdit d'orientació que feien la curta, en l'intercanvi d'opinions, tot bé, algun detall erroni en el mapa però sense importància. I ja és un no parar, arriben corredors i més corredors, del curt i del llarg, paro l'orella, tothom sembla satisfet, incidències sense importància per culpa de les bretolades, arriba gent de pes, Sales, Bedós, Narcís, sembla que no tenen cap error destacable per parlar, i el millor, sembla que la cursa i la zona els hi ha agradat!! uuufffffff!! respiro tranquilíssim, només engoixat per el ritme frenètic de presa de temps d'arribada, però tothom està encantat!!. Per el que fa a la cursa, es buscava un traçat divertit, físic i sembla que així ha estat, balisses en coves, en turons amb una vista espectacular de la ciutat, seguint desnivells infernals de línies elèctriques, així ho muntem els raiders!! En els resultats, tiempazo d'en Toni Muné (56:21) seguit d'en Jordi Sales (1:00:17) i en Miquel Soro (1:04:32), el primer Aligot, en Jordi Sunyol (1:07:57) just darrera, el quart. En la categoria femenina la Marta imposa la Llei taronja, i marca el millor temps (1:29:20) seguida de molt i molt aprop per la Betlem Polo (1:29:41) i tercera la Txell Collado (2:11:57). En la cursa curta, primer en Ferran Santoyo (51:30), segon i primer Aligot en Pitu Roca (59:11) quin paiu!!! i tercer més Aligots, en Sergi Coll (1:01:38), en fèmines, millor temps per la Isabel Garcia (1:05:34), segona l'Anna Despuig (1:09:40) i tercera la Mireia Quintanilla (1:14:55). Un avituallament de luxe i una amable dutxa per part del Servei d'Esports de la UdG esperaven a tots els corredors a l'arribada. Continuem trencant rècords!! Són les 23:00, hora de recullir però al repassar la llista falten la Sara i la Cristina, dues alumnes del crèdit d'orientació, les més valentes de totes que s'atreveixen a estrenar-se a l'orientació amb un circuit llarg nocturn i dissenyat per raiders, d'això s'en diu en català "tenir uns piiiiiiiiip com un toro!!!!" si senyor!!! finalment apareixen, sanes i estalvies, després de les seves 4 hores orientant!!!! La nit ha estat gran, grandiosa un cop més, seguint, com sempre, la tònica de totes les Aligotades que es monten, no podia ser de cap altra manera... som grans, molt grans, i els altres ho saben!!!

Corró, segona cita amb el Gran Premi Massi

Corró de Munt, el passat 22 demarç, nova cita amb el Gran Premi Massi - Copa Catalana de BTT 2009. Aquest cop em toca córrer solet, sense en Kim que encara acusa els mals d'esquena de la setmana anterior. M'he mentalitzat com una cursa més, per entrenar i preparar els clars objectius de la temporada, tot i això el cos em demana provar-me, té ganes de gresca i a la sortida m'accelero, seguint en Pau Bosch arribem bastant ben col·locats al capdamunt de la pista de pujada, les meves pulsacions també arriben ben col·locades, al màxim i demanant-me que afluixi, això he de fer, vaig massa fort per les alçades de temporada on estem, em dedico a aguantar i aguantar. La cursa no té tant nivell com la de Banyoles, però l'actual sub-campió Olímpic, Jean-Cristophe Peraud eleva el catxé dels corredors que surten a disputar la prova. Al final de la meva tercera volta em doblen, Peraud, Gasco, Trayter, animo en Marc!!! vinga!!! uufffff, m'estalviaré una quarta volta de la que en Pau no s'ha salvat, és el que passa per anar massa depressa, ja li està bé!!
Al final, tot s'acaba, arribo a meta i d'allà cap al cotxe, que és tard, no som lluny però hi ha gana per dinar!

Una nocturna per anar fent boca...

La vesprada del 17 de març va ser la nit perfecte per anar fins a Collserola a desenvolupar la vista de gat, la Jovenalla Night-O. Una cursa organitzada per en Biel i en Marçal amb un recorregut linial de només 11 fites, però que 4 d'elles ja se situaven molt juntes i a prop de meta.
Sortida en massa puntualment a les 20:00, de seguida es forma un grup capdavanter amb els fletxats (Tommi, Pol, Lluis,...) jo em quedo a un grupet intermig amb l'Ona i l'Anna i darrera la massa de gent que surt per el circuit llarg, la primera clavada sense problemes, però a la segona m'embardisso per uns verds dels que trigo massa temps a sortir, quan surto estic perdut, no sé on estic en el mapa però resulta que estic al costat mateix de la fita!! ho veus? al final no he traçat tant malament... si és que només cal confiar en un mateix!! jajajajaaaaa
La resta pim pam, anar fent, però a 5 de meta em comença a flaquejar el llum, com pot ser? si he carregat la bateria a la tarda? no ho entenc!! són misteris del Silva, per bona sort, havia fet cas d'en Lluis Bedós que temps enrera m'havia dit que sempre que sortis amb el Silva portés un altre frontal a la motxilla, i així va ser, canvi de frontal per poder acabar, com aquell qui para a boxes!!
La cursa, un bon entrenament, llegint i entenent en cada moment el mapa i acabant onzé, la posició a la que m'he abonat en les curses nocturnes!

Ja tenim el Caixa Girona aquí!

Encara amb la ressaca i les cames endurides de l'universitari d'orientació, el diumenge 15 va tocar l'estrena del Caixa Girona de BTT a Cassà de la Selva. Amb 3 voltes al circuit durant la setmana en vaig tenir suficient per reafirmar com les gasten els cassanencs, un circuit dur que cada volta es feia inacabable, una més llarga que l'altra amb un sense fi d'altrenar pujades i baixades llargues que no donaven ni un moment de descans. Durant l'escalfament només feiem que veure dorsals blaus, aquest any si que tindrem competència, va ser una frase que va tardar poc a venir a les nostres ments.
L'estat de forma encara no era l'òptim en aquesta cita, i de sortida vaig preferir reservar una miqueta les forces coneixedor d'un circuit dur com el que ens esperava. Al acabar la primera volta em van cantar un vuité, encara està prou bé per haver-me agafat la primera amb una miqueta de calma, i a la segona, un rosari de corredors blaus desfondats, que es pensen que dues voltes no són dures? doncs s'equivoquen! vaig fer-me un fart d'avançar gent i arribar apretadíssim a un esprint amb en Molina (Cat Bike) que vaig tenir la sort d'emportar-me. Llavors tot va ser incertesa, la gent deia que havia fet tercer (podi sorpresa i inesperat totalment!) però no van tenir en compte l'Olivera (Mon Bike) que ens havia tret 5:32 a l'Angel Guich (Coalp) que va fer segon, i 6:30 a en David Bragulat (Medina) tercer, a mi 6:43 i quart, gens malament per estrenar-se aquí, ja se sap la maladicció, qui guanya el primer Caixa Girona mai guanya la general, serà aquest any el meu?

Un universitari esperat, que em va desesperar

El passat 14 de març va tocar matinar i uns quants quilòmetres de cotxe per anar fins a Prades, seu 2009 del Campionat de Catalunya Universitari d'Orientació. Anàvem a la cita amb ganes, amb ànims per repetir els resultats de l'any anterior però amb la consciència de que l'efemèride seria difícil d'aconseguir, ja que venia d'estar 1 mes i mig parat, sense fer abslutament res i havia començat a entrenar una miqueta la mateixa setmana. En Narcís havia corregut el 2007 en el mapa, els seus consells van ser que fóra de les pistes, la resta era un bosc bastant dens, on acabaves perdent el rumb si anaves gaire estona ajupit per poder avançar, fet inebitable, i més recomanacions, les de l'Enric, bon coneixedor de la zona, em deien que amb les ventades de l'hivern hi havia moltíssims arbres caiguts i que encara era més complicat avançar per el bosc, o com va molt ben dir el seu pare "sembla que hi hagi caigut una bomba atòmica!!", la veritat és que l'home no es va equivocar.
Em va tocar ser l'últim UdG a sortir, primer va sortir en Marc, després en Jordi, després en Kim, en Didac, que tot i ser de la UOC és també un dels nostres, després en Raul i després jo. Les tres primeres mitjanament bé, dins del temps esperat però ja a anys llums d'en Biel, que va fer tot un carrerón, a la quarta comencen els problemes, meus i del mapa, intento traçar per el corriolet i llançar-me abans de l'element d'aigua cap a dins el bosc, però no tinc referències, vaig a les fosques sense saber on paro, la cosa no rutlla, m'he de resituar, i al cap de tres intents l'acabo trobant, he perdut més de 19 minuts, amb l'ànim per terra i coneixedor de que per estar descentrat a la següent també m'encallaré i així és. El pitjor de tot és que aquest error que em va costar molt i molt de temps va ser, a part d'un error meu, un error del mapa, és a dir de la organització, que amb les linies de traçat van tapar els dos elements claus per poder atacar la fita sense problemes, des de baix al dipòsit i des del corriolet, dos talusos que quedaven ocultats sota la línia i que haguèssin fet tant i tant fàcil la tirada fins a la maleida quarta fita.

La resta de traçat, amb un desnivell increïble, tot amunt i avall que em va fer acusar moltíssim la falta d'entrenament, alguna encallada més però de menor importància, les habituals. A la classificació final, just al mig, vuité, i dintre dels UdG, segon darrera en Raul que va ser capaç d'identificar el talús en el mapa, quina sort la seva!! i just per davant d'en Marc, els tres classificats directament per el Campionat d'Espanya que es celebrarà novament a Vigo. Més enrera en Kim i en Didac i un error en tarja d'en Jordi obligat després d'una retirada a tornar cap a meta més aviat del que volia.
Per acabar un molt bon dinar al restaurant de l'Enric i en Jordi, molt ben rebuts per tota la família i tractats com un més,moltíssimes gràcies de veritat!

Estrenant temporada entre els millors

Hermida, Absalon, Peraud, Ravanel, grans campions, i sense cap dubte curses de gran nivell són totes les que assisteixen, i així va ser l'estrena de temporada d'enguany després del paréntesi acadèmic obligat que he fet. El passat 8 de març aquests grans cracks van assistir a Banyoles a l'estrena de la Copa Catalana Internacional 2009, dins aquest nou format d'Open d'Espanya.

El dia es va aixecar amb un sol que prometia caloreta, i així va ser, tots plantats a la línia de sortida amb el vestit curt i uns 20ºC que feien una temperatura més que agradable per aquests darrers dies d'hivern.

Dos dies d'entrenament, un en BTT i l'altre en carretera, menys de 300 quilòmetres a les cames des d'inici d'any i zero curses pedalant eren la meva preparació abans de la cursa, ridícul i suicïda? doncs si, de ben segur que la cursa seria llarga, llarga, llarga i infinitament dura, però el circuit de Banyoles és com és i l'escalfor de la gent, sentir el teu nom enmig d'una multitud animant-te, saber que estas corrent en el mateix lloc que campions olímpics i campions del món et fan treure les forces i les ganes de córrer d'on siguin.

Abans de sortir, compte enrera de l'speaker, i enguany moltíssima gent, com mai, al Parc de la Draga, sortida! peu calat i a tope, primera volta a la zona técnica d'asfalt,s ento algun Carles, Carles! no tinc temps a mirar, hi ha molta gent al voltant, i per tant molt perill d'enganxar-se, entrem a la terra, primera trialera avall i... parats, embut monumental! 2 minuts de rellotge amb el peu a terra, i a les terrasses de pujada igual, a la que un posa peu a terra, tothom peu a terra. En Quim va dos posicions darrera meu, de moment aguantant. Coronem Sant Martirià i baixem a més de 50 km/h cap a la baixada del mirador, molta gent a l'entrada de la trialera animant, això fa posar la pell de gallina! al acabar la trialera arribem a la carretera de l'estany, fins a la cruïlla de Porqueres i tornem cap a Banyoles, aquest sector es podria estalviar, tinc la sort d'arribar amb un grupet de 5 en el que ens rellevem bé, recuperant una miqueta, en Quim s'ha tallat al grup de darrera, ara si, cadascu a la seva. Tornem al turó de Sant Martirià, on s'hi concentra la major part de la gent, sento algun crit nano, Carles, crack! dalt de Sant Martirià hi torna a haver moltíssima gent, més crits d'ànim, i comença la ràpida baixada cap a la Draga... primera volta completada.

Les voltes més o menys iguals totes, a l'inici de la tercera canvi de bidó i a cada zona tècnica intentant recuperar amb alguna glucosa perque no vingui el ceballot. Finalment, els cracks em van agafar una volta d'avantatge, era el d'esperar, com sempre, i el cos va respondre més bé del que em pensava, serà que no estic tant fluix?