El passat 14 de març va tocar matinar i uns quants quilòmetres de cotxe per anar fins a Prades, seu 2009 del Campionat de Catalunya Universitari d'Orientació. Anàvem a la cita amb ganes, amb ànims per repetir els resultats de l'any anterior però amb la consciència de que l'efemèride seria difícil d'aconseguir, ja que venia d'estar 1 mes i mig parat, sense fer abslutament res i havia començat a entrenar una miqueta la mateixa setmana. En Narcís havia corregut el 2007 en el mapa, els seus consells van ser que fóra de les pistes, la resta era un bosc bastant dens, on acabaves perdent el rumb si anaves gaire estona ajupit per poder avançar, fet inebitable, i més recomanacions, les de l'Enric, bon coneixedor de la zona, em deien que amb les ventades de l'hivern hi havia moltíssims arbres caiguts i que encara era més complicat avançar per el bosc, o com va molt ben dir el seu pare "sembla que hi hagi caigut una bomba atòmica!!", la veritat és que l'home no es va equivocar.
Em va tocar ser l'últim UdG a sortir, primer va sortir en Marc, després en Jordi, després en Kim, en Didac, que tot i ser de la UOC és també un dels nostres, després en Raul i després jo. Les tres primeres mitjanament bé, dins del temps esperat però ja a anys llums d'en Biel, que va fer tot un carrerón, a la quarta comencen els problemes, meus i del mapa, intento traçar per el corriolet i llançar-me abans de l'element d'aigua cap a dins el bosc, però no tinc referències, vaig a les fosques sense saber on paro, la cosa no rutlla, m'he de resituar, i al cap de tres intents l'acabo trobant, he perdut més de 19 minuts, amb l'ànim per terra i coneixedor de que per estar descentrat a la següent també m'encallaré i així és. El pitjor de tot és que aquest error que em va costar molt i molt de temps va ser, a part d'un error meu, un error del mapa, és a dir de la organització, que amb les linies de traçat van tapar els dos elements claus per poder atacar la fita sense problemes, des de baix al dipòsit i des del corriolet, dos talusos que quedaven ocultats sota la línia i que haguèssin fet tant i tant fàcil la tirada fins a la maleida quarta fita.
La resta de traçat, amb un desnivell increïble, tot amunt i avall que em va fer acusar moltíssim la falta d'entrenament, alguna encallada més però de menor importància, les habituals. A la classificació final, just al mig, vuité, i dintre dels UdG, segon darrera en Raul que va ser capaç d'identificar el talús en el mapa, quina sort la seva!! i just per davant d'en Marc, els tres classificats directament per el Campionat d'Espanya que es celebrarà novament a Vigo. Més enrera en Kim i en Didac i un error en tarja d'en Jordi obligat després d'una retirada a tornar cap a meta més aviat del que volia.
Per acabar un molt bon dinar al restaurant de l'Enric i en Jordi, molt ben rebuts per tota la família i tractats com un més,moltíssimes gràcies de veritat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada