El dia 26 d’abril va disputar-se en terreny del Farra-O una nova cursa de la Copa Catalana d’Orientació. Per mi una cursa molt important, marcada al calendari per dues raons, la primera d’elles és que suposava el debut a la categoria de 21-A, i vulguis que no, sempre tens ganes de veure a quina alçada estas a la categoria, i segona, era l’entrenament final per el Campionat d’Espanya Universitari i una prova de foc per els meus turmells que portaven dies amb mà de fisio.
La cursa no va començar millor, quan vaig entrar a la pre-sortida a -10 minuts, el cel es va ennegrir de cop, es va fer fosc, semblaven les 8 del vespre, i quan el cronòmetre marcava -10 segons les gotes van començar a caure una a una sobre el túnel de sortida fins a convertir-se en un xàfec en 10 segons, el temps just que em faltava per sortir a córrer. Efectivament em vaig mullar, i no pas poc. Però bé, anem per el que toca, la cursa en si.
Després d’un petit làpsus de col•locació del triangle sobre el mapa que vaig resoldre amb un mínim de segons, vaig estrenar les 23 fites encadenant les clavades a la 1, 2 i 3, a la 4, l’error del dia, un torrent que es bifurcava en dos, no llegeixo la primera bifurcació en el mapa, lògicament, la fita estava en la segona bifurcació, oi que recordeu que em sol passar quan faig un error en una fita? Doncs que a la següent també m’hi encallo, però va ser ben bé així, es tractava d’una tirada llarga que va servir per posar-me al meu lloc, tot i sortir amb el rumb desviat de l’inici, vaig agafar la pista que havia d’agafar, i al final vaig atacat la fita abans d’hora perquè en vaig veure una d’un altre circuit uns metres més avall, total, els errors tontos que faig a cada cursa i que poc a poc s’han d’anar polint. A partir d’aquí el recorregut perfecte, trobant-ho tot a la primera excepte un petit error al atacar la 13 que em porta enmig d’un verd, però a mi ja m’agrada això de fer el senglar! Al arribar a meta, error organitzatiu, pico la 23 i no veig cap encintat que m’indiqui cap on està l’arribada, per sort, un corredor proper em diu “a l’esquerra” i corro cap allà.
Al arribar, alguns Aligots de 21-A ja rondaven per allà, miren el meu temps i diuen, “tiempazo”, he tret prop de 5 minuts al que estava en primera posició, em col•loco líder provisional! Quina il•lusió, no es pot estrenar millor la categoria, però al cap d’una estona se m’acosta en Carles Montejo interessant-se per el meu temps, i va el tiu i em treu la seva tarja amb 5 minuts menys que jo! Que cabr……! El tiempazo és el seu!
Finalment sóc segon i primer Aligot a 21-A, el físic a respost molt i molt bé i tot sembla estar llest per l’Universitari, a topeeeee!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada