dilluns, 30 de novembre del 2009

Nova "repassada" a la Copa Catalana d'Orientació

No sé el perquè, però les últimes curses d'orientació han anat més que rodades, i el fet es va repetir de nou a la final de la Copa Catalana d'orientació a Arbúcies, amb una nova victòria en la categoria, cometent errors, i distanciant uns tres minuts al segon classificat.

El dia de la publicació de les hores de sortida, em va venir molta mandra, em tocava sortir a les 12 del migdia, l'últim de la categoria 21A, quin pal! Però bé, tot i això, va tocar anar-hi, m'hi vaig apropar aviat per fer algunes fotos als companys i saludar als coneguts. Quan es va acostar la meva hora, de sortida, estava a la tenda del club preparant-me i va arribar l'Oriol Andreu, un temps de referència a la categoria, probablement en aquell moment va marcar el millor temps, i amb qui vaig evitar creuar cap mirada ni paraula, per no tenir cap referència posada al cap (Oriol no és res personal, ho saps).

Quan el migdia va ser ben aprop, vaig prendre la presortida 5 minuts abans, últims moments de concentració, agafar el mapa, i al sentir el piiip, sortir corrent cap el triangle. La primera tirada era molt clara, tercer camí a l'esquerra seguint la pista, però al arribar-hi primer problema, d'alla mateix en sortien dos camins, o sigui que un no sortia en el mapa (aquest staff de Grions que l'ha revista...), per rumb i referència d'un edifici vaig agafar el camí correcte, i amb això la bona traçada.

Com ja és habitual, no us explicaré tirada a tirada el que vaig fer, per això ja teniu el Route Gadget fet, en el que, per cert, surt com a no acabat, no sé perque, però si explicar-vos el errors que vaig tenir, com a exercici mental i perquè tots pogueu dir, que tonto ets a fallar amb això!

Bé, després del dubte creat al primer atac, el primer punt a tenir en compte va ser a l'atac de la fita 3, quan després de creuar el tàlvec per un verd 2 (dieu-me senglar, però allò no era verd 2 ni de conya, es passava perfectament, aquest staff de Grions...) i sortir al camí, no estava segur a quina alçada del camí em trobava, i davant el dubte, vaig decidir avançar fins a la cruïlla, prenent una bona referència i podent atacar la fita sense problemes.

Tornant a la costum de tot principiant, després d'un dubte, sempre bé l'error, i aquest va ser al següent atac 3-4 quan, per culpa de no llegir la descripció de control, vaig col·locar mentalment la fita 4 dins o prop de la rasa per la que estava circulant, relament estava a prop, però quedava per sota i per tant invisible des de la rasa. Per sort, en aquell moment portava ben orientat el mapa, i al mentenir la orientació del llom de la muntanya me'n vaig adonar que m'estava apropant a la fita 12 i que per tant, m'havia passat de llarg la fita 4. L'error em costava uns dos minuts i perdre el primer lloc a la classificació parcial, passant a ser 3er a 49 segons del lider, en aquell moment, en Francisco Javier Manzano d'Oros.

A partir d'aquí les coses van anar molt més rodades, recuperant la primera posició al parcial 5-6 continuava la cursa a bon ritme. Espectacular millor parcial a la tirada llarga del mapa, la 15-16 avantatjant en més de 4 minuts al segon corredor. Tot i això, mai pots donar una cursa per acabada fins al final, i és que a la tirada 19-20, un nou error, potser protagonitzat per un error del mapa (altre vegada aquest staff de Grions...), al creuar la carretera per el pas subterrani obligat i començar a córrer a tope per el carrer en direcció a la meta, ja propera, no estava segur d'haver escullit la bona ruta, a més em van aparéixer a mà dreta unes cases de recent edificació que no vaig ser capaç de situar en el mapa (com pot ser que un mapa que s'estrena ja estigui desactualitzat??), amb el dubte i llegint la fita 20 a l'altra banda de riu vaig decidir buscar un pas per passar a l'altra banda. El pas vaig trobar-lo, vaig creuar i davant meu va aparéixer una porta i un vallat de 2 metres i mig que em separaven del carrer, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig saltar la valla, com vaig poder, davant la sorpresa d'uns quants vianants que passaven per el carrer. En aquell moment estava fóra de mapa, però la meva intuació (i no és femenina) va fer-me decantar per el carrer correcte per anar a atacar la 20, encara sort. Amb això vaig perdre un parell de minuts més, tot i donar-ho tot fins a meta intentant recuperar algun segon, per sort, el coixí era tou i va amortiguar la caiguda.

Així, a grans trets, una cursa bona per mi, dolenta per el mapa. Dels 22 parcials possibles, 10 millors parcials i 6 més entre els 3 primers, uufff!! com a resultat primera posició a H-21A donant uns 100 valuosos punts a la classificació per clubs, som-hi Aligots!



Fotografies de la cursa
Resultats
Winsplits
Splitsbrowser

http://carlesdomingo.blogspot.com

dimarts, 24 de novembre del 2009

Copa Girona de BTT a Sant Martí Vell, acaba una bona temporada


El passat diumenge, va acabar una nova edició de la Copa Girona de BTT, i també la temporada 2009 de ciclisme, a la localitat de Sant Martí Vell. El circuit d'aquesta edició, es presentava desnivellat, amb bastant de corriol i mitjanament dur, però no dels pitjors. Ja amb el campionat decidit, a la sortida parlant amb els companys vam decidir de no anar al ritme que anem normalment, d'aquesta manera, deixàvem la porta oberta per la victòria a algun altre corredor de la categoria que també se la mereixia, l'Alex Caballero, per exemple, que sempre ha estat al tercer graó del podi esperant algun error dels dos de davant.

Al donar el tret de sortida, al mainada surten com bojos, i nosaltres també i soliem sortir, però aquest cop no, controlant la cursa amb l'Albert Bosch anem posant un ritme al nostre grup, on l'Alex segueix a roda atent a un perillós i imprevisible Felisario Exposito, per els que venieu a les carreres, el de les sortides a muerte! Inicialment, el circuit es començava a enfilar amb algun descans durant ben bé 2 quilòmetres, fins que entràvem a la primera baixada per un camí bastant trencat. Al coronar la pujada, en Felisario havia perdut ja uns metres, mentre que l'Alex aguantava, i il·lusionat per estar a davant, va agafar el ritme, com a bon descender a la baixada. Déu ni do com baixa el noi, teníem prou feina a seguir-lo.


De nou al pla, una cruïlla mal indicada gairebé li fa perdre tota opció al company Caballero, sort que, per miracle, l'Albert se'n va adonar i vam enviar-li quatre crits perque fes mitja volta. Amb això, havia perdut uns metres, i l'Albert i jo anàvem pujant al nostre ritme fent-la petar, adelantant uns sorpresos i extasiats corredors de la primera sortida, en direcció als Àngels. Al arribar a l'avituallment, començava la nostra darrera baixada, i amb això la indecisió, qué fem Albert? esperem a l'Àlex? Esperem-lo però no parem, anem baixant a poc a poc. El xaval debia donar-ho tot a la baixada per agafar-nos, ja que de cop, vam sentir un crit que ens avisava, ja ens havia caçat, juntament amb el crit, també l'acompanyava un renec, el noi havia punxat! tenia una cursa per ell i l'acabava de perdre. Am això vam continuar avall, fins a la meta, en paral·lel i fent-la petar. El resultat, és el de menys, entre el primer i el segon, completant la cursa i el campionat amb un bon company, un bon amic, igual que la resta de corredors, però el millor rival que hi ha hagut aquest any.

A la general de la volta finalment al podi també, tercera posició i campió de la categoria. Completo enguany una temporada amb molts alts i baixos, però amb magnífics resultats, les dues curses del Caixa Girona que vaig poder fer, a la primer quart, gairebé al podi, i al sempre espectacular circuit de Fornells, enfangat fins a dalt, victòria i liderat, mentre que a la Copa Girona, sempre al podi, dues vegades segon (Bescanó i Montras) i 7 victòries (Cornellà, Porqueres, Salt, Amer, Castell d'Aro, Calonge i Sant Martí Vell), sens dubte, el dorsal 421 d'aquest any, serà per guardar-lo ben guardat.



CLASSIFICACIÓ GENERAL COPA GIRONA 2009:
1.- Carles Domingo (Pacalo - La Jabugüeña) 1595 punts
2.- Albert Bosch (Begur - A.E.S.C.) 1795 punts
3.- Alex Caballero (Freebike - Sant Jordi) 1527 punts
4.- Felisario Expósito (Cicles Ayats) 1512 punts
5.- Jordi Molas (ESPA) 1504 punts
6.- Xavier Vilagran (Ambisist) 1498 punts
7.- Manel Melchor (Sarfa) 1470 punts



http://carlesdomingo.blogspot.com

Per començar el cap de setmana... Barcelona Sprint Cup al Barri Gòtic


En un dissabte qualsevol del mes de novembre, tocava anar a córrer amb transport públic, per allò de l'escalfament global, i vaig arribar-me fins a la plaça de Sant Miquel, al costat de la plaça de Sant Jaume (aquesta si que la coneixeu!) per estrenar la Barcelona Sprint Cup, en el seu primer doble-sprint per el barri Gòtic. La plaça reial, la plaça Sant Jaume, el Portal de l'Àngel, la Rambla (paella i sangria!!!) i la catedral van ser l'escenari del pas dels corredors, als qui uns sorpresos turistes i passejants observaven en cada nova sortida.

La cursa tractava d'un sprint doble, és a dir, dues mànigues de cursa. A mi em va tocar començar per el segon circuit (3.3 km i 16 PC) deixant per acabar el segon (3.4 km i 14 PC). Com a tots els sprints, la cursa va ser rapidíssima, amb un stress constant de cursa, ja us podeu imaginar com és fa per llegir un mapa, mentre corres per el barri de la catedral de Barcelona un dissabte al migdia, entre casaments, nens, skaters i gossos havies d'estar més atent a no atropellar ningú que no al mapa. Però en fi, al que anàvem, la primera màniga de l'esprint, cursa perduda a la fita 3, quan el molt amable senyor vigilant de les Galeries Maldà (si se'l pot anomenar així a un peronatge com aquell) va arrencar literalment (les fites estaven lligades amb una cadena) la fita col·locada a l'interior de les galeries, i encara va el desgraciat i quan li preguntem on era la fita diu "alguien se la ha llevado", i havia sigut ell, la mare que ********* piiiiiiiiip. En fi, pérdua de segons a dojo, però cap més error en tot el circuit. Puc presumir d'un millorp parcial a la tirada 1-2 (malaida fita 3!!) i un millor parcial final d'sprint empatat amb l'Oriol Andreu i en Biel Ràfols. Resultat final, el tretze, mal número, amb un temps de 22:18. La resta d'Aligots, en aquest circuit, en Roger Fonseca 15è, en David Garcia 33è i error en tarja d'en Raul Garcia, les mosses, la Marta Cardona 6ena, l'Angie Sanmartín 10ena, l'Imma Arderiu 19ena i error en tarja de la Montserrat Puig.

Sense gaire temps per descansar va tocar sortir a la segona màniga d'sprint, ara en el circuit número 1, amb menys fites i una distància més o menys similar. A destacar només un petit error a la fita 11 al llegir malament la col·locació de la fita i esperar només un arbre quan realment a la plaça n'hi havia dos, a part de pintors, passejants, guiris, gossos i més mainada. A la resta, recorreguts òptims, però faltat de ritme de cursa per culpa de fer tants dies que no corria a peu, i a sobre fer-ho en un sprint, amb terra dur i ritme de cursa elevat, les cames tivaven de debó. Resultat final, novament el 13, aquest no era el meu dia, la resta d'Aligots, en Roger Fonseca 14è, en David Garcia 32è i en Raul Garcia el 43è. Les Aligotes, la Marta Cardona 9ena, l'Angie Sanmartín 13ena (mal número també), la Montserrat Puig 24ena i l'Imma Arderiu 26ena.

Vídeo de la cursa
Resultats circuit 1
Resultats circuit 2

http://www.carlesdomingo.blogspot.com

dilluns, 16 de novembre del 2009

Copa Girona de BTT a Montras, per fi campió!

El passat cap de setmana es va disputar ja la penúltima prova de la Copa Girona de BTT a Montras. La cursa es presentava important, matemàticament podria proclamar-me campió de la Copa Girona, en el circuit de casa el màxim rival per el títol, l'Albert Bosch. A mitjans de setmana va començar a sortir-me un mig-refredat estrany que no em deixava tenir bones sensacions sobre la bici, però tot i el poc temps per entrenar del que disposava algun quilòmetre va caure. La general seria meva tant sols acabant la cursa, o classificant-me entre els 10 primers en una categoria on les darreres curses mai haviem estat tants, no podia sortir malament. Per postres s'hi va afegir el problema de la fisura amb el quadre de la BTT, que em va fer estar intranquil fins que no va estar a casa, provat i amb el vist i plau meu.

I amb això va arribar el dia de la cursa. Després d'un bon escalfament amb el company Albert que em va demostrar que es coneixia el terreny fins a la última pedra, corria a casa, va ser el moment de composar la graella de sortida, com cada setmana, Valero, Calderón, Domingo (per primer cop davant de Bosch!), Bosch... i els altres ja no m'els sé. El primer tram de la cursa es tractava d'una pujada que anava de menys a més, començava per asfalt, llavors passava a pista ampla que anava guanyant inclinació i acabava amb un tomb a la dreta entrant en un camí trencat i pedregós fins a dalt al mirador. A la sortida, un corredor no federat (disculpeu que no en sàpiga el nom), ens va apretar amb un molt bon ritme a l'asfalt, però a l'entrar a la terra l'Albert que s'havia enganxat a la seva roda va passar-lo, i per no baixar el ritme, vaig ser jo qui va decidir donar la cara i fer tota la pujada per la pista tirant del grup de davant. Els habituals de la volta vam formar el grupet capdavanter, aquest cop amb en Marc Molas (Espa) com a nou convidat i aguantant molt bé el ritme. Al arribar a dalt de la pista, una ullada enrera donava ja la cursa per decidida, una distància enorme ens separava ja del segon grup. A partir d'alla, els tres cadets van prendre la batuta de la cursa i l'Albert i jo ens vam agrupar i rodar junts tota la cursa comentant la preciositat de les Gavarres marítimes per les que anàvem circulant.

Els únics piques de la cursa van ser amb l'Edgar Valero, el clar dominador de la volta des de la primera cursa que va punxar i lluitàvem perque no ens atrapés (va acabar caçant-nos a 2 quilòmetres de meta), atrapar o no atrapar en Marc Molas que el teniem sempre a pocs metres (el vam acabar atrapant i superant) i treure els adhesius a l'Albert Güell (Fontelec) i l'Albert Carreras (Bicis Esteve) quan en un dels múltilples trams comuns a l'altra volta (quin embolic es van fer alguns), vaig aprofitar per "regalar" un relleu a l'Albert a més de 50 km/h i passant als dos bons corredors sense ni que ens veiessin, apa que no li vaig recordar a en Güell a l'arribada.

I retornant al circuit, per dir-vos com era, llegiu la crònica de Calonge del revés, així va ser el circuit de Montras, per corriols per els que haviem corregut la setmana abans a la zona de Fitor i Roca Filanera, en un constant trencames molt divertit i variat que feia les delícies dels més tècnics en els corriols ben preparats per la organització.

Però relament, aquell era el dia del meu company de fatigues, qui sempre m'ha estat apretant durant tot el campionat i que ha estat un rival que mai s'ha rendit fins a l'últim metre de cursa, i des d'aquí una felicitació cap a l'Albert Bosch, l'habitual de les meves cròniques que, corrent a casa, el dia del seu sant, la victòria havia de ser seva, i així va ser. Amb això no vull dir que li regalés res, no no, tot el contrari, va aguantar el meu ritme a les pujades i els meus relleus de ruteru a 50 km/h, i va aguantar-los fins al final, va estar alla i es va endur una victòria que es mereixia i que s'ha merescut en totes i cada una de les curses de la Copa Girona d'enguany i que per sort meva, he aconseguit jo. Has estat un grandíssim rival company, i a l'últim pla de la cursa vas posar un ritme brutal que et va permetre arribar primer a meta, jo el segon i tercer l'altre que també ha estat donant guerra l'Alex Caballero que ha estat esperant sempre l'error i poder-ne aprofitar la oportuniat, bon campionat per ell també.

Així doncs, matemàticament ja sóc campió de la Copa Girona de BTT i tercer a la classificació general de la volta (no matemàticament), el proper diumenge, a Sant Martí Vell, última cursa i fotografia dels campions, alla estarem!

La nova montura ja està provada


Després de l'aparició d'una fisura creixent a la part superior del tub transversal del quadre Pacalo, probablement degut a la fatiga mecànica al llarg dels quilòmetres d'utilització, vaig posar-me en contacte amb el distribució per comprova la veracitat de la garantia de per vida dels quadres que m'havie venut. Realment ha estat així, a mitjans de setmana començava el muntatge del nou quadre i a finals de setmana ja tot estava llest per avaluar-ne el comportament i acostumar el cos a la nova montura.

Es tracta d'un quadre molt similar a l'anterior, geométricament ha variat la secció d'algun dels tubs fent-lo més estètic i reforçant els punts febles de l'estructura. Per el que fa a mides l'he trobat molt similar a l'altre, fet que ha propiciat una ràpida adptació i presa de confiança al conjunt. Dins les limitacions que ofereix la marca, continuo fidel a l'alumini per la mountain-bike, amb uns colors també molt semblants al quadre anterior però amb unes tonalitats més càlides.

Després de la necessària posta a punt dels components anteriors aprofitats, les sensacions a la primera prova van ser bones, identificant petits problemes que es van resoldre sobre la marxa com la tensió de cables de canvi i tensió a les tanques de les rodes. La primera prova de foc, la Copa Girona de BTT a Montras superada també amb nota. Esperem que duri temps i que aquest no es trenqui d'enlloc!

http://carlesdomingo.blogspot.com

dissabte, 14 de novembre del 2009

Copa Girona de BTT a Calonge, una més al sac i aquesta un pel fàcil

El passat cap de setmana va tocar, novament, prova de la Copa Girona de BTT, aquest cop a Calonge, en un circuit mitjanament dur, no el pitjor, que transcorria cap a Santa Coloma de Fitor i el Puig Cargol.



Un cop més, s’esparava una bonica lluita amb l’Albert Bosch, però no va ser fins pocs minuts abans de la sortida que ens vam veure les cares, ja que durant els minuts d’escalfament, els dos ens pensàvem que l’altre no hi era ja que no ens hi vam trobar. Però bé, a la línia de sortida, la tensió de sempre. A l’inici tot ràpid, per bona pista i sense complicacions. Al quilòmetre 2 començaven les primeres rampes del circuit, tirava del grup en Quim Esparraguera, al que no va deixar respirar, al veure que podia estar a la seva alçada, el seu rival, en Pacu de Cadaqués de l’Impuls Medes, jo a roda de la bona roda d’en Quim i l’Albert enganxat a mi. Al començar a pujar, vam començar a adelantar als darrers corredors de la primera sortida, i alc ap de ben poc, al girar el cap per controlar l’estat del grup, la meva gran sorpresa, l’Albert ja estava uns 20 metres per darrera. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig decidir aprofitar la crisi del company, i vaig entrar jo a tirar del grup augmentant considerablement el ritme, ningú va seguir i va tocar apretar, apretar i apretar fins al final.

Pocs quilòmetres abans de l’avituallament, per el que es passava dues vegades s’entrava en un técnic corriol de baixada que enllaçava amb un bonic i ben preparat corriol pedregós de pujada que conduia la cursa fins a la pista principal que desembocava a l’avituallament ja esmentat. Un cop a l’avituallament, tocava una ràpida baixada fins a Fitor, en la que vaig rebre una nova sorpresa, altra vegada, al girar el cap i trobar-me en Quim a pocs metres darrera meu. La primera idea que em va passar per el cap, si l’Esparraguera estava alla tambe podria haver-hi l’Albert, uuffffff, que va tocar? Apretar, apretar i apretar, com sempre. I és per això que la segona meitat de la cursa va passar tant ràpida. En algun sector recta de bon camí, al girar-me només podia identificar en Quim Esparraguera darrera meu, ningú més, però ja era qüestió d’honor i un pique personal que portem a les curses en les que coincidim, els dos hem de guanyar a l’altre.

Un cop rodejada l’ermita de Fitor, el camí tornava en una lleugera pujada, amb un tram de basses profundes en les que s’hi havia d’entrar amb snorkel. La pujada s’anava endurint quan es retornava a l’avituallament, des d’on es baixava pocs metres i s’afrontava la darrera pujada de la cursa, el Puig Cargol (335 m) en una dura rampa per pista ampla que, a aquestes alçades de la cursa, s’enganxava a les cames que feia patir! Al coronar el Puig, una magnífica vista en un canvi de rasant que semblava que el camí conduia directament al mar, un camí de baixada rapidíssim, arribant prop dels 60 km/h i entrada a la part més divertida de la cursa, 3 quilòmetres de corriol perfectament preparat per el pas dels corredors fins arribar baixant a tot drap novament a Calonge.

Un cop a baix, pocs metres de pla, on tocava apretar per distanciar de nou a en Quim i vista enrera, tot controlat, només l’Esparraguera a la vista i a una distància prudencial, el final de cursa s’apropava, la sisena victòria consecutiva estava a la butxaca i el campionat en un 80%. A la propera, en faig prou en acabar la cursa per ser matemàticament campió de la Copa, però el que jo penso és que s’ha de demostrar que ets el campió fins a la darrera cursa.

La nota negativa, fisura considerable a la soldadura d’unió del tub del quadre que suporta la tija del seient, sembla ser que entra en garantia, però no n’estaré convençut fins que tingui el quadre nou a casa.

El resultat de la cursa, tercer a la general absoluta de la cursa i primer de la categoria, ja en van sis. A la classificació general, avanço un lloc, em cridaran abans a la graella! Ja sóc tercer, i líder de la categoria a 20 punts de l’Albert Bosch que és segon.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Copa Girona de BTT a Castell d'Aro, el Masnou decideix la cursa

I ja en van cinc de consecutives, les victòries aconseguides a la Copa Girona de BTT d'aquest any al sumar-hi l'aconseguida el passat 1 de novembre a Castell d'Aro, una cursa dura, en la que en un moment ho vaig veure tot negre, i gràcies a la paciència, la sang freda i el saber patir vaig poder pujar, un cop més, al graò més alt del podi.

El circuit començava amb un tram rodat per camins amples i de bona petja en direcció a la depuradora del municipi, des d'on es creuava la variant de Platja d'Aro i el pilot es dirigia cap al turó de Vilartagues, a Sant Feliu, una zona de corriols molt divertida i coneguda per la disputa del Trofeu Caixa Girona. Era just al creuar la variant on ens trobàvem amb la primera rampa ascendent, i és aquí on vaig veure la cursa de color morat. Com us he dit veniem rodant ràpid per el pla, per tant amb tota la tralla posada al canvi, i al baixar el plat va ser quan la cadena va sortir-se sense cap més explicació, ja fos per els quilòmetres que porta, o bé perque simplement li tocava sortir-se. Així doncs moment delicat, d'acord que estavem a principi de carrera, però degut a això també és el moment en el que els corredors encara van agrupats, i per tant parar-te uns segons suposa endarreri-te molt en el grup. Però és el que tocava, parar-se, i posar a lloc la cadena. Un cop solventat el problema, tocava apretar fort per recuperar. En aquest punt tothom buscava la traçada on podia, i a mi em tocava anar per la més dolenta, però les posicions es recuperaven a poc a poc. Em va semblar llastimosa l'actuació d'un veterà del Tope, ell ja sabrà qui és i com actua, que es va dedicar a taponar-me una bona estona i literalment molestar-me, i no és que estéssim en un camí estret ni molt menys, sinó que es dedicava a pretar el ritme quan veia que li treia roda per adelantar-lo i afluixava quan no podia passar quan ell mateix sabia que era un corredor molt més ràpid que ell i reglament en mà m'havia de deixar passar, en fi ell sabrà, jo mentrestant m'anava menjant el coco pensant que estava gastant moltes forces per arribar a davant.

Les pulsacions van baixar quan vaig veure no gaire lluny de mi tres esquenes conegudes, un Impuls Medes Bike, en Javi Gomez, un maillot Specialized, l'Alex Caballero, i un maillot de Medina amb uns colors molt i molt lletjos, en Quim Esparraguera. Al veure aquests companys, vaig veure que havia entrat de nou al cap de cursa, ja que uns metres més enllà hi havia també l'Albert, el que tots coneixeu, protagonista des de fa uns dies a les meves cròniques. El meu objectiu en aquell moment era col·locar-me a la seva roda i intentar recuperar una miqueta, ja que el desgast de forces que havia fet em podia jugar una mala passada més endavant. I així ho vaig fer, primer recuperar una miqueta, i després entrar en algun relleu ara tu, ara jo, i anar-nos distanciant poc a poc de la resta de rivals. Amb tot això ja havien passat uns quants quilòmetres i ens dirigíem cap al final del primer bucle, de nou a Castell d'Aro i afrontar la segona part de la cursa per el massís de les Gavarres.

Aquesta segona part començava ja de pujada. Jo prudent com sempre vaig apostar per conservar, l'Albert va ser qui va portar el ritme, i quin ritme durant la part més dura de l'ascensió al Masnou. Va provar un parell de canvis de ritme, quin tiu! als que poc a poc vaig anar responent i entrant de nou a roda, però mai regalant energia ni fent esforços gratuits. Al cap d'uns 3 quilòmetres de dures rampes, el terreny es suavitzava, i la pujada continuava per una pista amb alguns trams més trancats i més progressiva. Sabia que després d'això venia la baixada, i per tant calia treure uns metres a l'Albert que m'ha demostrat ser més bon baixador que jo. No m'ho vaig pensar dues vegades i després de carregar la combinació bona al canvi, vaig passar a portar jo el ritme, començant amb un parell de canvis de ritme als que l'Albert va respondre fantàsticament. Imagineu-vos la situació i l'esforç que portàvem, pujant per la pista a uns 27 km/h ia delantant a tot drap a altres corredors! I com diu la bona dita, a la tercera va a la vençuda, com que a cada canvi de ritme el precedia un petit descans, la tercera apretada va ser la definitiva, i més quan al entrar en una curva amb molta pedra l'Albert va perdre la traçada, el ritme, la moral i el coco per seguir-me. A partir d'aquí va tocar apretar, apretar i apretar.

Un cop arribats al Masnou, semblava que ja tot venia de baixada, es començava per un corriol conegut de la marxa del Pollastre d'aquest any, trencat per les pluges, tècnic, en el que calia afinar, i des del que es desembocava a una pista més còmode, però en la que uns metres més enllà es trencava a l'esquerra i es pujava amunt novament. Al principi la pendent es notava, però es podia pedalar amb esforç. Dalt de la pujada els ànims d'en Marc Masó, que diumenge anava com una moto, van donar-me ales. Després baixada per corriol estretíssim i dolent per entrar a la darrera pujada de la cursa, un duatló de muntanya en el que s'havia de carregar la bici a coll i grimpar per uns pedrots que en prou feines podies aguantar-t'hi dret. En aquell moment vaig maleir la organització, ara mateix, continuo fent-ho. I quan per fi s'acabava el duatló i podies pujar de nou a la bici, una baixada trencada a més no poder amb rocs per totes bandes, total, que arribaves a baix amb els braços fets pols.

I amb aquesta cursa una nova més cap al sarró. Novament 4rt a la classificació general de la volta i primer de la categoria avantatjant amb 1 minut 19 segons a l'amic Albert Bosch i 6 minuts 36 segons a en Javi Gomez, tercer de la categoria. A la general, continua tot apretat a més no poder, mantenint el liderat amb 15 punts d'avantatge sobre l'Albert, i a la general de la volta quart. Propera cursa, diumenge a Calonge, s'hi decidirà alguna cosa? dilluns que ve us ho explico!

http://carlesdomingo.blogspot.com