El passat cap de setmana es va disputar ja la penúltima prova de la Copa Girona de BTT a Montras. La cursa es presentava important, matemàticament podria proclamar-me campió de la Copa Girona, en el circuit de casa el màxim rival per el títol, l'Albert Bosch. A mitjans de setmana va començar a sortir-me un mig-refredat estrany que no em deixava tenir bones sensacions sobre la bici, però tot i el poc temps per entrenar del que disposava algun quilòmetre va caure. La general seria meva tant sols acabant la cursa, o classificant-me entre els 10 primers en una categoria on les darreres curses mai haviem estat tants, no podia sortir malament. Per postres s'hi va afegir el problema de la fisura amb el quadre de la BTT, que em va fer estar intranquil fins que no va estar a casa, provat i amb el vist i plau meu.
I amb això va arribar el dia de la cursa. Després d'un bon escalfament amb el company Albert que em va demostrar que es coneixia el terreny fins a la última pedra, corria a casa, va ser el moment de composar la graella de sortida, com cada setmana, Valero, Calderón, Domingo (per primer cop davant de Bosch!), Bosch... i els altres ja no m'els sé. El primer tram de la cursa es tractava d'una pujada que anava de menys a més, començava per asfalt, llavors passava a pista ampla que anava guanyant inclinació i acabava amb un tomb a la dreta entrant en un camí trencat i pedregós fins a dalt al mirador. A la sortida, un corredor no federat (disculpeu que no en sàpiga el nom), ens va apretar amb un molt bon ritme a l'asfalt, però a l'entrar a la terra l'Albert que s'havia enganxat a la seva roda va passar-lo, i per no baixar el ritme, vaig ser jo qui va decidir donar la cara i fer tota la pujada per la pista tirant del grup de davant. Els habituals de la volta vam formar el grupet capdavanter, aquest cop amb en Marc Molas (Espa) com a nou convidat i aguantant molt bé el ritme. Al arribar a dalt de la pista, una ullada enrera donava ja la cursa per decidida, una distància enorme ens separava ja del segon grup. A partir d'alla, els tres cadets van prendre la batuta de la cursa i l'Albert i jo ens vam agrupar i rodar junts tota la cursa comentant la preciositat de les Gavarres marítimes per les que anàvem circulant.
Els únics piques de la cursa van ser amb l'Edgar Valero, el clar dominador de la volta des de la primera cursa que va punxar i lluitàvem perque no ens atrapés (va acabar caçant-nos a 2 quilòmetres de meta), atrapar o no atrapar en Marc Molas que el teniem sempre a pocs metres (el vam acabar atrapant i superant) i treure els adhesius a l'Albert Güell (Fontelec) i l'Albert Carreras (Bicis Esteve) quan en un dels múltilples trams comuns a l'altra volta (quin embolic es van fer alguns), vaig aprofitar per "regalar" un relleu a l'Albert a més de 50 km/h i passant als dos bons corredors sense ni que ens veiessin, apa que no li vaig recordar a en Güell a l'arribada.
I retornant al circuit, per dir-vos com era, llegiu la crònica de Calonge del revés, així va ser el circuit de Montras, per corriols per els que haviem corregut la setmana abans a la zona de Fitor i Roca Filanera, en un constant trencames molt divertit i variat que feia les delícies dels més tècnics en els corriols ben preparats per la organització.
Però relament, aquell era el dia del meu company de fatigues, qui sempre m'ha estat apretant durant tot el campionat i que ha estat un rival que mai s'ha rendit fins a l'últim metre de cursa, i des d'aquí una felicitació cap a l'Albert Bosch, l'habitual de les meves cròniques que, corrent a casa, el dia del seu sant, la victòria havia de ser seva, i així va ser. Amb això no vull dir que li regalés res, no no, tot el contrari, va aguantar el meu ritme a les pujades i els meus relleus de ruteru a 50 km/h, i va aguantar-los fins al final, va estar alla i es va endur una victòria que es mereixia i que s'ha merescut en totes i cada una de les curses de la Copa Girona d'enguany i que per sort meva, he aconseguit jo. Has estat un grandíssim rival company, i a l'últim pla de la cursa vas posar un ritme brutal que et va permetre arribar primer a meta, jo el segon i tercer l'altre que també ha estat donant guerra l'Alex Caballero que ha estat esperant sempre l'error i poder-ne aprofitar la oportuniat, bon campionat per ell també.
Així doncs, matemàticament ja sóc campió de la Copa Girona de BTT i tercer a la classificació general de la volta (no matemàticament), el proper diumenge, a Sant Martí Vell, última cursa i fotografia dels campions, alla estarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada