dilluns, 29 de març del 2010

Primer Caixa Girona de la temporada, amb molt bones sensacions i completant un cap de setmana rodó!

El diumenge dia 28 de març va celebrar-se a Fornells de la Selva la segona cursa puntuable per el Trofeu Caixa de Girona de BTT, en un circuit dissenyat per el BTT Fornells, similar al d’altres ocasions, un circuit tècnic, revirat i divertit.

Amb tant dies sense córrer BTT ja gairebé ni recordava com es sortia en aquestes curses, ritme infernal i el fetge més amunt de la llengua. Encara sort que de sortida es circulava per un bon tall d’asfalt, on una velocitat vertiginosa, però sense perdre ritme del grup permetia recuperar algunes posicions dins el pilot.

Per el que fa als corredors de la categoria, com sempre, una incògnita, corredors nous que es posen forts d’un dia per l’altre, i els de sempre que ja són coneguts. A la sortida, en Javi Gómez ha estat el primer de prendre la iniciativa, encapçalant el grup i intentant entrar a davant en el primer embut del circuit, el primer corriol, on he pogut controlar sense més problemes la situació i entrar a la seva roda al primer tram tècnic de corriol. A la seva roda no em sentia còmode, ja sabeu, en els trams tècnics prefereixo més anar jo a davant, i a la primera pista no m’ho he pensat i li he ofert jo la roda. Al entrar al següent tram tècnic de circuit, he sentit que em deia que els deixàvem (suposo que es referia a la resta de corredors de la categoria), i això m’ha motivat, he apretat el ritme i quan m’he girat ja li havia tret uns metres per anar-me’n.

A partir d’aquí la cosa ha anat al campi qui pugui, cadascú al seu ritme i a fer la seva cursa. Jo intentava mantenir-me en el grup de veterans i cadet en el que m’he quedat, pensant que aguantant el ritme no ens atraparien. I així ha estat, al final de la primera volta, en Javi encara anava a poc menys d’un minut aguantant, pensant-me jo que estava més lluny, i en una segona volta on, com sempre s’ha de gestionar molt més delicadament el trànsit del circuit de corredors doblats, he intentat incrementar el ritme, però incrementant un puntat més les cames ja no anaven fortes, entre el desgast d’ahir, el poc entrenament i la primera volta tant ràpida havien desgastat el cos i el físic.

Finalment però, al entrar per darrera vegada a la vora de l’Onyar, en els últims 2 quilòmetres de cursa no he vist a ningú a darrera i m’he tranquil·litzat veient-me guanyador, i així ha estat. Amb una avantatge d’un minut i mig per davant d’en Xavier Roca (Serinyà Cendief) i 2 minuts 8 segons sobre en Sixte Galia (Medinyà SKW). No ha estat una cursa fàcil, he vist que em falta fons físic però he tingut bones sensacions sobre la bicicleta i estrenar el maillot de Medina en competició oficial amb una victòria.


Resultats

http://carlesdomingo.blogspot.com

III Duatló-O d'Osona, pugem la moral estant a davant

El passat dissabte 27 de març va disputar-se a Vilanova de Sau la tercera edició del duatló d'orientació, primera prova puntuable per el circuit català de Duatló-O. Aprofitant el molt bon temps del cap de setmana uns quants Aligots van desplaçar-se a la vora del pantà de Sau per disputar la cursa.

A mi em tocava sortir dels últims, amb l'avantatge de tenir traçades marcades i l'inconvenient d'haver de trobar-se gent per el camí prenent direccions diferents que moltes vegades generen dubtes i provoquen pérdues de concentració.

El duatló s'iniciava amb una primera secció de BTT-O, amb 6 fites i 7 quilòmetres linials. La secció es composava de tirades mitjanament llargues, on l'elecció del recorregut no era fàcil, però gràcies a la distància es podia modificar i hi havia temps suficient a anticipar-se. Les primeres fites van passar ràpid, sense errors i entrant ràpid en el mapa, afortunadament, i entre la 3 i la 4 vaig poder atrapar a l'Ivan Artigues, un corredor de referència per aquesta cursa, amb opcions de victòria, i que havia sortit 5 minuts abans. Camí de la 4, els dos vam agafar la mateixa opció, malauradament la més dolenta, suposava el camí més directe, per un corriol turó amunt que va resultar un trinxera embardissada a tope, mala elecció, però per sort vam arribar plegats on haviem d'arribar i continuar endavant.

A partir d'aquí, lluita ferotge amb l'Ivan, prenent opcions lleugerament diferents i sempre trobant-nos més endavant, cap dels dos era capaç de distanciar a l'altre, un bon espectacle mentre anàvem caçant a altres corredors. A la fita 5 avancem a l'Ester, a la qui pràcticament ni veig tot i que em venia de cares i de camí a la 6 em creuo amb en Raul al qui he de veure per obligació per no xocar frontalment contra ell. La 6 era la darrera fita abans de la transició, on entrem junts l'Ivan, en Raul, en Jordi Arumí i jo, després de creuar-nos amb en Jordi Sales que ja sortia de la transició. En el canvi cap a la secció a peu (6 fites 2.5 km), l'Ivan surt rapidíssim ja que no es canvia les bambes, però s'equivoca en l'elecció de recorregut a la primera havent d'atravessar un bon verd i entro a la fita amb en Jordi Arumí just abans que ell, que es torna a agrupar amb nosaltres.

A peu, conscient de que l'Ivan és més ràpid que jo, opto per mentenir el ritme sense atacar ni forçar i fem tot el recorregut a peu junts, arribant a la transició junts, i sortint ell ràpidament gràcies al no-canvi de calçat, i equivocant-se de nou en l'elecció de la segona fita (no la primera) en la nova secció de BTT-O, fet que em permet atrapar-lo de nou, així que altra vegada junts.

Les últimes tres fites són la meva creu, són la part més técnica del recorregut, i el fet de fer tant de temps que no tocava un mapa específic em fa dubtar a moltes cruïlles i em fa perdre molt i molt de temps quedant-me sol del grup en el que corria. Sense errors d'orientació però sense rapidesa d'elecció aconsegueixo arribar a meta amb un temps de 1 hora 27 minuts i 42 segons en segona posició.

En el cómput global de la cursa, com ja us he dit, segona posició per darrera l'Ivan i per davant d'en Jordi Sales amb 9 parcials entre els 3 primers i liderant la cursa durant 8 fites, una bona injecció de moral en un moment que començava a crear-me dubtes per voler estar a davant i per les sensacions que havia tingut en cursa, una bona cursa amb un bon resultat!

Resultats parcials

Resultats finals

http://carlesdomingo.blogspot.com

diumenge, 28 de març del 2010

Comença la Copa Catalana de Raids a Cambrils, cada dia millor

El passat dia 20 va començar a Cambrils una nova edició de la Copa Catalana de Raids, sota la organització de Naturetime s'estrenava una nova modalitat de cursa, les balises opcionals per fer-se un raid a mida per tots els equips.

Per aquest raid, l'equip d'Aligots Raid Team - Catbike Lacursa.com va presentar un equip format per Raul Comino, Marc Julià i jo mateix. Es presentava doncs un raid dur i de mitjana durada amb un parell o tres d'equips a la línia de sortida destinats a portar el ritme de la cursa.

La primera secció, més espectacle, es va tractar d'una cursa de relleus a l'estadi d'atletisme de Cambrils, a l'equip, va fer la sortida el millor atleta dels tres, o sigui en Marc, seguit d'en Raul i l'últim relleu per en Carles, acabant la secció juntament amb Buff-Coolmax, el moment del raid on vam estar més a prop d'ells, vinga!! La següent secció, més espectacle, orientació urbana per el poble de Cambrils, 6 punts de control repartit per els monuments més emblemàtics del poble.

Per començar el raid de veritat, després de la orientació urbana, la primera BTT en direcció a les Borges del Camp, tècnicament, molt fàcil, ja que simplement es tractava d'entrar a la llera d'un riu sec i remuntar direcció oest fins a les primeres estivacions de la Serra de Mestral. A l'arribada a l'ermita de la Mare de Déu de la Riera, on s'iniciava un trekking molt més técnic, carenant per uns turons molt aéris, amb unes vistes molt boniques, però malauradament sense camí, i amb un garric baix que va fer les delícies de les cames dels corredors, a la tornada, es tornava a la mateixa ermita i es tornava a la BTT per assolir, en aquesta secció, les cotes més altes del raid, amb dures pujades, i per suposat, bones baixades!!


Abans de la tornada a Cambrils, quedava una secció de cordes molt i molt assequible, amb una escalada per una escaleta i baixada a ràpel per tornar a la BTT fins a Cambrils, al club Nàutic on s'iniciava una secció esperada, el caiac, amb 3 quilòmetres a mar obert suportant una lleugera brisa que feia desviar l'embarcació, sobretot a la tornada.

Per finalitzar el raid, faltava una darrera BTT de tornada a les pistes d'atletisme, per dins d'una riera pavimentada i humida que feia provar el terra a més d'un, i això va fer en Marc, després d'arrossegar-se uns 30 metres per terra va poder aturar-se abans d'impactar contra la paret, surtosament, una miqueta d'escalfor i un cop a la cadera i res més, xapa i pintura!

Ja a les pistes d'atletisme quedava una petita secció de circuit de cordes, amb una escalada, un pont tibetà i un ràpel de baixada per acabar el raid. Temps a meta de 7 hores 35 minuts i 8ens a la classificació passant el primer raid, en baixa forma general de l'equip, però cada dia amb millor sensacions, i sobretot, una llarga temporada per davant!

Resultats
Fotografies
Video

divendres, 12 de març del 2010

Mitja marató salvatge de les Guilleries, notant la falta de descans i d'entrenament a la vegada...

I jo que volia descansar la setmana després del Raid Fred, però quan es va anar acostant el cap de setmana, un cuquet em va començar a picar l'estòmac, hi havia curses per anar i ben a prop de casa, com que no tenia cap ganes d'anar a la final de l'Open de la Selva de BTT, per el preu i per la prepotència en la organització del campionat en general, però com que d'altra banda sé que a Sant Hilari s'organitzen bones curses, vaig decidir apropoar-m'hi, però no a pedalar, sinó a córrer la mitja marató de muntanya a peu.
Ja de bon matí, al recollir el dorsal, alguns es pensaven que m'havia equivocat de fila, però no era així, de córrer a peu hi correríem tots, però jo havia decidit fer-ho sense haver d'arrossegar la bicicleta, molt millor. La temperatura, probablement per sota dels 0ºC, però una bona "untada" de crema escalfadora, i amb pantalons curs a córrer! Faltaria més! Un bon grupet de corredors van fer acte de preséncia a la sortida, amb algun conegut per saludar, com sempre.
Abans d'acabar el primer quilòmetre, ja vaig adonar-me de certes diferéncies entre el món de les curses de muntanya i del BTT, ja que llastimosament, vaig tornar a veure la falta de respecte que tenen alguns ciclistes, i puntualitzo alguns ja que afortunadament no tothom és així, a que no endevineu que hi havia estacionat enmig del carrer de sortida de la cursa a peu, senyalitzat perfectament amb cintes i guix? doncs dues bicicletes estirades a terra que n'ocupaven tot l'ample, després dels crits de la gent i de que gairebé algun dels corredors s'hi entrebanca i pren mal, encara vam haver de sentir els crits d'un maleducat propietari de la màquina que no volia que li ralléssim la bici, tots en podem treure les nostres conclusions, però realment, hi ha coses que foten pena, així de clar.
Però vinga va, anem a la competició i deixem-nos d'espectacles llastimosos, per davant, 21.1 quilòmetres de cursa de muntanya per les Guilleries, amb uns paisatges paradisíacs i unes sensacions, no tant bones... a la sortida, bon progrés dins el grup per agafar posicions més capdavanteres per imposar-me un bon ritme de cursa i anar fent.
Els primers quilòmetres de la mitja transcorrien per pistes amples, ara pujant ara baixant i amb ben pocs metres planers fins al quilòmetre 5, on hi havia instal·lat el primer avituallament, i començava la primera "rampota" de pujada made in Sant Hilari. Ja des de les primeres pujades notava sensacions no del tot agradables, notava que em faltava ritme i que tothom anava més ràpid que jo, i això no agrada a ningú... lògicament. Potser era per el fred que feia, la falta d'escalfament (s'escalfama millor dins el cotxe que a fora), o una barreja de tot plegat, però probablement també debia ser el no haver pogut entrenar durant la setmana i la falta de descans després d'haver competit el cap de setmana immediat després del viatge a Estats Units, però la cosa no anava.
Amb penes i treballs vaig anar avançant quilòmetres, i amb això arribar al peu de la pujada de Sant Miquel de les Formigues, el sostre de la cursa. El traçat, començava pujant per una pista i s'acabava transformant en un corriolet que conduia fins a la part més alta, aquí, el ritme ja no era tant baix, i anava mantenint els corredors del meu voltant sense gaires problemes. Al coronar Sant Miquel, va saltar la meva grata sorpresa, vaig llençar-me en una baixada vertigionsa per un corriolet minúscul a tota llet! avançant unes 10 posicions en menys de 100 metres fins a l'avituallament dels quilòmetre 11, jo mateix em vaig sorprendre de la meva técnica de baixada!
A partir d'aquí, més pista avall i amunt fins a una darrera rampa de pujada per un bosc, dic bosc perque el camí l'havien fet els corredors del davant, fins a l'avituallament que s'havia passat al quilòmetre 5 de cursa, amb un recorregut de tornada igual que el d'anada fins arribar novament a Sant Hilari. El ritme va anar-se mantenint, potser si que era la falta d'escalfament, no ho sé, però alguna posició vaig guanyar, i alguna en vaig perdre.
A meta, temps de 2 hores 4 minuts, prou bé per una cursa amb un desnivell proper als 700 metres i amb baixa forma tal i com estic jo, esperem que a la propera, hi hagi millors sensacions.
Per cert, puc afirmar aquesta llegenda popular que s'havia forjat amb la cursa de Sant Hilari, és més ràpid fer-la a peu que amb BTT, i si més no, és més còmode per el cos humà!

Resultats


http://carlesdomingo.blogspot.com

dimecres, 3 de març del 2010

VIII Raid Fred de Castellterçol, males sensacions, bon resultat i un excel·lent equip

El darrer cap de setmana del mes de febrer va estrenar-se, com ja és habitual, una nova temporada de Raids d'Aventura amb la disputa de la vuitena edició del Raid Fred de Castellterçol, un raid de divendres a diumenge, dur, divertit i ràpid que cada any acull un bon nombre d’equips.

Una especial il•lusió envoltava aquest raid, ja que per nosaltres seria l’estrena de la nova estructura de raids d’Aligots, amb nous patrocinadors, noves esperances i renovades il•lusions. En aquest raids, l’equip d’Aligots Raid - Catbike lacursa.com estaria format per els corredors Ester Bonmatí, Miquel Triola i Carles Domingo, una formació innedita però, com es va veure, molt ben compensada i acompanyada a l’assistència en cursa per la Lupe Diaz i en Jordi Julià.

El raid s’obria el divendres entrada la nit, amb el brifing de presentació de la cursa al Centre de l’Esplai de Castellterçol i la primera pole-classificatòria, la gran prova sorpresa a la plaça Major del poble. Enguany la prova pole seria una remuntada amb corda fins a la part alta d’una retro d’un membre de l’equip, des del primer segon, va estar claríssim que qui pujaria a la retro seria l’Ester, mentre que els que tirarien la corda amunt serien en Miquel i jo mateix. Al final, a base de salts, l’Ester va arribar a dalt, i amb el quart millor temps del raid, sopar i dormir que l’endemà tocava matinar moltíssim.

El dissabte de bon matí tocava la sortida de 2 membres de l’equip amb una BTT, sortint de Castellterçol fins a l’indret de Sant Miquel del Fai. Van sortir en aquesta primera secció en Miquel i l’Ester, ja que jo havia d’evitar, per preservar la meva salut, les seccions de BTT. El més divertit d’aquest Raid Fred era la inclusió a totes les seccions de proves especials de punteria a meitat de secció, per aquesta primera, punteria d’anelles en una barra metàl•lica, amb prou bon resultat gràcies a en Miquel. Un cop a Sant Miquel del Fai, ràpida assistència per sortir en trekking, amb una primera passejada turística per Sant Miquel del Fai i després 10 quilòmetres més baixant fins a Riells del Fai i remuntant un desnivell infernal cap als Cingles de Bertí per dirigir els equips finalment cap a Montmany. Com si d’un trist novell es tractés, vaig cometre un error de traçada a la primera fita del trekking, ja que una gota de la cascada del Fai m’havia mullat el mapa i m’havia borrat la cruïlla, casualitat no? Digueu-m’ho a mi que vam haver de tornar enrera! El temps però el vam recuperar a l’arribada als Cingles de Bertí, on un parell de fites técniques feien tenir mal de caps a més d’un equip, la sort i l’estratégia van fer que passéssim ràpidament la zona técnica i arribéssim al capdavant d’un grup de 5 equips a la zona d’escalada, aconseguint neutralitzar-los a l’escalada i posant espai enmig per més tranquilitat.

Un cop arribats a Montmany, tocava tornar a la BTT, amb una secció clau, anunciada al llibre de ruta com una secció fàcil, però que incorporava un descens en ràpel des de la Mola de Bertí, i una primera part de la cursa per un corriol brut, empipador i empedrat que obligava a intentar perdre el menys temps possible. Després del corriol tocava pujar a peu per una pendent molt pronunciada fins al cim de la Mola des d’on tocava rapelar uns 70 metres fins a tornar a posar els peus a terra i tornar a pujar a la bici per baixar fins a la localitat d’Aiguafreda on es retrovava de nou l’assistència. Des d’Aiguafreda començava la primera secció del raid que es disputaria amb els 3 membres de l’equip, un trekking de prop de 20 quilòmetres des d’Aiguafreda fins a l’ermita i Castell de Tagamanent, al Montseny i tornar a baixar per la vall del Congost cap a Aiguafreda de nou. Aquesta seria una secció clau, on es notaria molt el temps perdut per alguns equips a la secció de BTT anterior i que no els permetria superar el tall horari de final de secció. El trekking en si, molt aburrit, tota la pujada seguint el GR de la Matagalls-Montserrat (quins records!!) fins a Tagamanent, allà dalt, prova de bonificació amb bitlles catalanes, i entrada en un tram balisat que conduia a l’entrada d’un llarg corriola de baixada fins a Aiguafreda, el mapa pràcticament podria haver-se guardat a la motxilla, gairebé el que vam fer nosaltres, ja que per culpa d’aquesta falta d’atenció, no vam entendre que les coordenades de la darrera fita estaven escrites al mapa, pensàvem que ens les donarien a final de secció, total, que ens la vam saltar i ens van caure 2 hores de penalització! El pitjor de tot és que sense saber-ho, vam passar-hi per el costat. Lògicament quan ens vam enterar de la confusió, la ràbia ens va invadir. El final de secció va ser molt llarg per mi, vaig començar a notar el fet d’haver arribat d’un viatge tant llarg un dia i mig abans, i el baixón va arribar, sort de l’Ester i en Miquel que continuaven igual de forts i del treball psicològic de la Lupe i en Jordi a la furgo camí de la nova assistència. En el tall horari, ens va sobrar 1 hora justa, i l’Ester i en Miquel van sortir a la següent secció de crono en BTT amb la tranquilitat de saber que acabaríem la primera jornada en el grup de privilegiats.

La crono va ser ràpida, amb menys d’una hora ja eren a dalt a Sant Martí de Centelles, i jo mitjanament recuperat gràcies a la Coca-Cola i la Nocilla vaig enganxar-me a en Miquel per sortir a la darrera secció del dia. Una BTT final de tornada a Castellterçol. La primera part, duríssima, seguint el corriol pedregós de la Matagalls-Montserrat que obligaven a arrossegar la bicicleta muntanya amunt. A meitat de secció, visitant ermites perdudes a la Serra de Bertí i melancòliques masies dignes de la Revolta Camperola de la Catalunya històrica va tocar fer punteria amb rifle d’aire comprimit, lògicament, en Miquel va ser l’autor de la millor bonificació aconseguida, tres de tres, es nota que és Mosso d’Esquadra! Ja al final de la secció ens va caure la nit a sobre, però vam tenir temps a cometre un parell d’errors d’orientació per culpa de la falta de llum, i de maleir un últim quilòmetre d’arribada a Castellterçol per un corriol enfangat i impracticable que va acabar d’arrebossar la nostra roba i la màquina. Al final de la primera jornada, setens a la general i amb una segona posició en equips mixtes assegurada, bon resultat i esplèndid ambient d’equip.

L’endemà diumenge, novament tocava matinar, i sortir a per totes per intentar recuperar temps perdut i amortiguar l’injusta penalització de 2 hores que ens havia caigut com un gerro d’aigua freda a Aiguafreda (bon joc de paraules). Tocava sortir amb BTT, i com ja era costum van fer-ho l’Ester i en Miquel, amb una ràpida secció fins a Castellcir, on s’iniciava un nou trekking amb els 3 corredors. En el canvi de secció, nervis i crits en el canvi de roba, i sortida conjunta dels corredors cap al trekking, on per no perdre la costum, vaig equivocar-me a la primera fita, més nervis a l’equip per les ganes de tirar endavant. Un cop centrats i concentrats, tot arreglat, bon rotllo i enfilant una especular pujada fins al Castell de la Popa, on ens esperava una nova punteria amb rifle amb una gran actuació d’en Miquel i tornada cap a Castellcir.

La secció enllaçava amb una ràpida BTT de tornada a Castellterçol, amb una esperada tirolina a mig camí que finalment va ser anul•lada per culpa del vent i substituida per un tir amb arc, tir amb arc? Si si, tir amb arc enmig del vent, en una secció en la que havíem sortit l’Ester i jo i que vam fer com el cul, cap diana! Per sort sense errors i arribant sense problemes al poble, on ens esperava una sorpresa més, en un matí de diumenge, tocava sortir lligats amb brides els tres corredors en una orientació urbana per Castellterçol, que debien pensar la gent del poble? Quina gent més rara!! Per suposat que la orientació urbana no va ser problema i es va acabar amb facilitat per enllaçar amb una secció final exigent, una BTT obligatoria per els 3 corredors, de més de 30 quilòmetres, amb desnivell amunt i avall constant, amb bitlles catalanes, ràpel i una petita espeleo intercalats. Ens va sortir una secció impressionant, sense errors tot i la dificultat tècnica d’alguns trams, amb bons resultats a les bitlles i el més important, treballant com un equip a cada un dels metres de la secció, ajudant-nos, aconsellant-nos i fent-nos costat ens van portar a aconseguir el sisé millor temps del dia, a només 30 minuts del millor equip, i quin resultat! Segons a la general d’equips mixtes i per tant, primer podi de la temporada per la primera actuació de l’equip, a la general setens trepitjant els talons als equips de davant que, si no haguéssim penalitzat les dues maleides hores haguéssim estat cinquens en el primer raid de l’equip Aligots Raid – Catbike la cursa.com, a la propera, no hi haurà penalitzacions, o això esperem!



Resultats

Fotos Raul Comino

Fotos Raul Garcia