dimecres, 21 de juliol del 2010

Punt i final a la història, Trofeu Caixa Girona a Porqueres

El passat 11 de juliol es va posar punt i final a 20 anys d'història i va disputar-se a Porqueres el que molts anunciaven, degut a fusions de Bancs i Caixes i la crisi econòmica, com l'últim Trofeu Caixa Girona de la història. L'any vinent, si tot va bé, el llegendari campionat portarà un altre nom, i podrà continuar creant planter i veure evolucionar a bons corredors del ciclisme gironí i català.


Ja de bon matí, la calor era estressant. Feia molts dies que la bici estava aparcada a casa, ja que aquest any he enfocat molt i molt la preaparació a la Jukolan Viesti del passat mes de juny, però la darrera setmana ja havia tornat a pedalar, les sensacions eren bones però no acabava d'estar "a tope" per afrontar amb garanties una bona cursa, però s'havia de provar.

Aquest any, tothom deia que a la categoria els corredors anàven molt ràpid, així que tocaria patir. Únicament havia anat a córrer el Caixa Girona a Fornells, on amb un circuit que m'encanta va sortir una bona cursa i no vaig tenir problemes en estar a davant, però cursa rera cursa de les que es disputaven els temps eren millors i la gent es posava més en forma.

Com ja era d'esperar, la sortida va ser explosiva com sempre, i gràcies a un parell de moviments encertats vaig poder guanyar un bon grapat de posicions col·locant-me primer de la categoria i intentant avançar per posar temps enmig. Però ja a la segona pujada vaig notar una calor insuportable que em cremava el cos, les polsacions no es recuperaven, per tant les sensacions no eren bones, amb això, sobre el quilòmetre 3 intentant recuperar va atrapar-me en Xavier Roca, el gran dominador de la categoria d'enguany i vaig poder-lo aguantar un trist quilòmetre, no més, a la següent rampa de pujada se'n va anar, vaig perdre el ritme i va començar a passar-me gent. Anava mort, acabat i reventat, a mitja primera volta em va passar per el cap la idea d'abandonar, però com tots sabeu, la meva frase és que si pagues, no abandono ni que m'obri el cap!!

Així que vaig completar la primera volta amb més pena que glòria, per davant una volta més, on el ritme se'm va posar bé, vaig anar progressant i fins i tot guanyant i recuperant alguna posició. Van anar passant els quilòmetres, les sensacions no eren les d'estar fortíssim, però el cos es va acostumar a la temperatura i al ritme imposat podent arrivar a meta en una setena posició scratch i completar una cursa històrica.


No sé perque, però aquest circuit de Porqueres no em porta bons records, l'última cursa que hi vaig fer va ser ja un dissabte a la tarda de juliol, amb una calor insuportable on, aquest cop si, juntament amb el colega Quim Roca vam completar una sola volta i vam dir adéu a la cursa. I la nota còmica, en Javi Gómez (a qui encara no li he pres el pel), deia fa uns dies que no m'havia pogut guanyar mai en cursa, aquest cop, que ho tenia fàcil ja que jo vaig anar malament, ell va anar encara pitjor!! la propera serà company!!

Classificacions

dilluns, 19 de juliol del 2010

I Raid del Segre, la calor apreta a la Noguera

El passat de 3 juliol, sota una calor sufocant va celebrar-se el 1er Raid del Segre per els indrets més salvatges i amagats de la comarca de La Noguera. Amb sortida i arribada al monestir de les Avellanes, entre les localitats d’Àger i Balaguer, l’equip Aligots Catbike – Lacursa.com hi assistia amb un equip de circumstàncies degut a coincidències amb altres competicions importants.

El raid, s’intuia llarg, ja que s’anunciava un quilometratge proper als 150 km, que combinat amb les altes temperatures de la zona pronosticàven una alta duresa de la competició. A les 7 del matí, es va donar la sortida a la categoria oficial de Copa Catalana, amb una secció amb patins en línia fins a la població de Vilanova de la Sal, uns 6 quilòmetres de bon asfalt majoritàriament que l’equip va superar sense problemes. La següent secció, després d’un canvi molt ràpid dels patins a les sabates, va fer pujar unes quantes posicions a l’equip, gràcies a la bona orientació i a una elecció de ruta diferent a la resta d’equips però que va resultar ser molt bona fins a la ruïna del castell de Sant Miquel. A partir d’aquest punt, també es van començar a apreciar les nefastes qualitats del mapa subministrat per la organització, un element clau per aquest tipus de competicions i que va resultar ser pèssim. La secció finalitzava novament al monestir de Les Avellanes després d’uns 8 quilòmetres per agafar el pols a la BTT en una exigent secció.

El recorregut de la tercera secció es dirigia cap al Pantà de Camarasa, passant abans per l’ermita de Montalegre i les ruïnes de Santa Margarida de Privà, acumulant un desnivell considerable i on l’equip va començar a tenir problemes, ja que un dels seus components, que s’estrenava en l’especialitat dels raids, va començar a acusar la calor i les hores de cursa. Novament a la transició, la secció s’acabava a l’estació de tren de Vilanova de la Sal, a la vora oest del Pantà de Camarasa, on després d’un merescut avituallament, s’entrava a la secció de caiac per afrontar un duríssim recorregut fins a la presa, amb vent de cara que frenava la velocitat de progressió a l’aigua. En aquest punt va començar a posar-se en pràctica l’estratègia d’equip, i deixant de banda un bucle de caiac que incorporava trekking i via ferrata, ja que tot i tenir un marge suficient amb el temps de tall horari, el caiac hagués estat molt més llarg i hagués pogut mermar molt les forces dels corredors.

Un cop a la presa del Pantà, l’organització havia preparat la prova sorpresa del raid, i els corredors de l’equip van haver de llançar-se a l’aigua i creuar nedant d’anada i tornada el Pantà de Camarasa. Després del refrescant bany, s’havia d’afrontar una de les seccions estrella de la cursa, un trekking de més de 20 quilòmetres per el massís de Montroig, amb un desnivell impressionant, visitant la Cova del Tabac amb un pas pur d’espeleologia per marcar un punt de control, i novament unes deficiències molt grans en el mapa que feien exprimir de valent l’orientació dels corredors, fent gala de la bona pràctica del mapa i la brúixola, l’equip Aligots Catbike – Lacursa.com no va cometre errors de navegació, i tot i quedar-se pràcticament sense aigua ni menjar, va plantar-se a la següent transició en una virtual tercera posició, tot i portar l’equip molt tocant en les seves forces, i gràcies a que la resta d’equips s’havien quedat al massís de Montroig buscant camins inexistents.

Novament a l’estació de tren de Vilanova de la Sal, tocava pujar de nou a la bici per afrontar una dura secció de prop de 50 quilòmetres on queia la nit enmig, però degut a l’estratègia d’equip i la manca de forces d’alguns membres la decisió unànime va ser de dirigir-se directament a meta sense marcar cap punt de control, això va permetre a l’equip acabar satisfets el raid, perdent alguna posició però finalitzant en un cinquè lloc molt meritori després d’unes 13 hores de cursa.

Els que vam poder assistir al raid, volem felicitar la segona posició aconseguida per els companys de l’equip Cullonuts – Platja d’Aro, amb qui esperem podem compartir moltes més aventures.


http://carlesdomingo.blogspot.com