Si hi ha una cosa que em posa nerviós dels raids són les especulacions i el secretisme, ja que fins dos dies abans no ens van comunicar on era el punt de sortida. I com ja us podeu imaginar, fins a tal dia les especulacions de recorreguts i finals de les etapes eren un món a part de la resta de mortals. El que si que sabíem de feia uns dies era que el temps ens acompanyaria i molt, animant-nos amb uns grans ruixats i turmentes que ja veuríem com acabarien. I ja per anar entrant en matèria, punt d’inici, pavelló municipal de La Garriga, on arribo amb la Cristina el dissabte a les 5 del matí per sortir una hora més tard. Tot l’equip ja havia fet nit allà, així que tot estava llest i ordenat i només faltava pujar a la bici i arrencar a pedalar. Com és la tònica habitual a les meves cròniques de raids, anem repassant secció a secció com va anar la cosa:
SECCIÓ 01: BTT. La Garriga – Centelles.
A les 6 del matí tot és molt fosc encara, i així ens vam trobar a la sortida de la primera BTT del dia. El recorregut començava amb una llarga pujada fins a Puig-Graciós, on gràcies al ritme que hem posat amb en Joan, arribem encapçalant el raid. Hem estat tota la pujada dubtant, ja que a la primera cruïlla tots els equips s’han parat dubtant a mirar el mapa, nosaltres amb les coses clares no hem parat i hem aconseguit una bona renda que anem administrant durant tot el recorregut. Al dirigir-nos cap a la Serra de l’Obac contemplem una bonica sortida del sol per sobre el Matagalls, que aquesta mateixa tarda viurà un bon ambient amb la sortida de la travessa Matagalls Montserrat. I comencem una vertiginosa baixada cap a la part sud de la Plana d’Osona fins a Centelles, on tenim el privilegi d’arribar amb el grup capdavanter del raid.
SECCIÓ 02: Via ferrada. Centelles.
Degut a les pluges del dia abans, la organització ha decidit neutralitzar el temps de la ferrada per assegurar la integritat de tots els equips. Ens donen 1 hora i mitja per fer-la, i tant la Lupe com l’Ester, que la coneixen diuen que amb aquest temps n’hi ha més que suficient. Definim una tàctica d’equip, a hores d’ara crec que encertada, de fer la ferrada tranquil·lament i recuperar forces, ja que aquí tot es paga, a diferència d’altres equips que la fan ràpid per aprofitar el màxim d’hores de llum. Nosaltres abans de tornar a la secció parem, aprofitem per treure’ns tot el material de seguretat i menjar abans de tornar a sortir. Recuperem forces i seguim endavant!
SECCIÓ 03: BTT. Centelles – Sant Julià de Vilatorta.
Una secció dura físicament, amb una primera part senzilla d’orientació amb mapa, part intermèdia de Roadbook per el Golf del Muntanyà, i novament orientació amb mapa creuant els turons de Romagats fins a Sant Julià. A partir de la meitat el recorregut es torna molt exigent físicament, i gràcies a l’haver descansat una estona cacem un parell d’equips que deixem enrere. Tot sense problemes fins a l’entrada novament de la darrera secció d’orientació amb mapa. On certs errors de cartografia fan que el GR que anem seguint difereixi en rumb tot sovint, creant molts dubtes i fent-nos parar a verificar-ho tot sovint. Finalment les coses rutllen i els rumbs són els bons, així que tot va bé, trobem les fites que més costen als equips que han optat per no seguir el GR pensant que era poc ciclable, i continuem guanyant temps als de davant, arribem tercers al control de canvi de Sant Julià, anem a tope! Després d’analitzar-ne els parcials, ens n’adonem que marquem l’scratx a la secció, millor temps per nosaltres!
SECCIÓ 04: Trekking + Ràpel. Sant Julià de Vilatorta – Pantà de Sau.
Una secció exigent, no massa tècnica i amb un bon desnivell recorria les primeres estivacions del Collsacabra a la riba sud del Pantà de Sau. El traçat passava per un lloc màgic, el pont de les bruixes, no us imagineu pas el perquè del nom. El ràpel, un pel forçat i no gaire atractiu, en una paret un pel bruta per arribar-hi i sortir-ne, però de tant en tant està bé intercalar una especialitat diferent, cap problema. Com a poc corredors de muntanya que són l’Ester i en Joan, no va ser la nostra millor secció, però simplement vam tornar a la nostra posició natural darrera els UE Vic, tot un equip de Bimbache amb qui portàvem lluitant des de l’inici del raid. Estem però dins el temps esperat, no hi ha hagut cap imprevist i seguim com uns campions a la cua del grup capdavanter esperant al primer que falli per rematar-lo!
SECCIÓ 05: Caiac. Pantà de Sau.
Una de les seccions dures del raid, 13 quilòmetres de caiac, direcció oest al Pantà de Sau, o sigui a contra corrent. El desnivell, zero, com és de suposar! Però el pitjor de tot l’aiguat que va caure a mitja secció que va ser digne de diluvi universal. Haguessin arribat molls igualment, però que et mullis per sobre i per sota ja empipa més! L’assistència esperava a un indret del pantà proper a Roda de Ter i les cortines d’aigua que veien acostar-se eren brutals. Faltava certa tècnica de rem, els tres som totalment inexperts en l’especialitat, però tot i això només vam perdre una posició virtual en carrera a favor dels Vàldubon, que no era real ja que ens havien avançat en el tram neutralitzat de ferrada per diferència d’estratègia. Així doncs, manteníem els quarts còmodament però lluitant amb els Tivissa que corrien amb tres nois i no ens podien deixar enrere!
SECCIÓ 06: BTT. Pantà de Sau (Roda de Ter) – Sant Vicenç de Torelló.
La secció s’iniciava en pujada sortint de Roda de Ter, on ja vaig engomar “a muerte” a l’Ester per recuperar minuts. Vam començar a pedalar sota les restes de la pluja que havia inundat el caiac, però el temps anava aguantant. Aquesta es plantejava com una secció fàcil, que no va acabar sent-ho tant per culpa de les deficiències del mapa, on s’hi apreciava una extensa xarxa de camins amb traces iguals, que van resultar ser de traces completament diferents i en alguns casos inexistents. Vam cometre una errada suau d’orientació de la que ens vam adonar ràpidament degut al canvi del rumb que no era el bo, vam acabar sent espectadors de luxe de la cursa ciclista de Manlleu, i senyors, la nova autovia Vic-Ripoll havia de sortir en el mapa!! Gràcies a això vam tornar a atrapar definitivament als Vàldubon, que per gran sort ens van deixar seguir-los ja que ens havíem deixat la segona part del mapa!! Quin cap el nostre!! I quina sort de l’Àlex i en Marc!! Gràcies companys!! Amb tot vam arribar a Sant Vicenç de Torelló mantenint, amb la meva roda de davant perdent pressió i preparats per continuar!!
SECCIÓ 07: Orientació urbana. Sant Vicenç de Torelló.
Canvi de plans inicials, jo em quedo a l’assistència reparant les pèrdues de pressió que tinc a la roda de davant, es tracta d’una secció d’orientació per el poble, amb un mapa ortofoto amb preguntes d’observació de l’entorn, per conèixer el poble, que mai està de més ja que hi passem en cursa. Com a bons orientadors, no hi ha problemes, una secció més al sac i continuem allà, lluitant amb el Team Tivissa, acompanyats dels Vàldubons i amb els Collonuts i els Rantamplan completament desapareguts, fa hores que ni els veiem.
SECCIÓ 08: BTT. Sant Vicenç de Torelló – Sant Quirze de Besora.
Aquesta era l’esperada, la darrera secció de la primera etapa, 25 de BTT amb uns 700 metres de desnivell i amb moltes i moltes sorpreses per el mig. La secció s’inicia amb la pujada al castell de Sant Vicenç, que dona nom al poble, la pista empedrada començava a pujar suaument, però al cap d’uns metres, la pendent ja era infernal, tocava patejar, per si la pendent no era suficient, a la part final abans d’arribar al castell el camí es transforma en un corriol minúscul que encara fa més difícil la progressió, finalment arribem al castell on piquem el control després de pujar en Joan a coll, ja que la pinça penjava d’una torre on no s’hi arribava!! Després del castell comença l’infern, la progressió per una carena amb un sender inciclable fins a entrar a la Vall de Besora per baixar cap a Sant Quirze. Ens passem prop d’una hora amb la bicicleta carregada a l’esquena, progressant per la muntanya, entre pedres i garrics, seguint el rumb del mapa quan perdem el camí (que és tot sovint). Ja són les darreres hores de la tarda, per sort encara tenim llum, però els equips de darrera ho passaran de nit i serà un infern. Gràcies a la bona orientació recuperem temps als Vic i als COB fent una molt bona elecció de ruta, passem als Valdubon que agafen un camí equivocat i per fi coronem la carena picant un control més en una ruïna, aquesta secció farà molt mal a alguns equips! Per sort, després de la carena toca una pista de baixada rapidíssima, rodem a uns 60 km/h baixant a tota llet fins a tocar pràcticament l’aigua del riu Ter que baixa amb força direcció a la plana de Vic. A partir d’aquí, la darrera sorpresa de la secció, el GR del camí del Ter aigües amunt fins a Sant Quirze de Besora, pedres, aigua, pedres i més aigua, un nou camí inciclable (com el 80% de la secció) per rematar la jornada. Amb això arribem a Sant Quirze amb temps per una dutxa i un bon couscous per sopar i descansar una miqueta.
SECCIÓ 09: Rogaining + bivac. Sant Quirze de Besora – Pla de Revell.
A les 22:00 en punt es donava la sortida a la secció nocturna del raid. Un rogaining de 2 hores sortint del poble fins al Pla de Revell, on els equips havien de transportar-hi tot el necessari per passar la nit, tenda, sacs, menjar i roba d’abric per no passar fred. La secció fins al bivac era completament tot de pujada. Curiosament, tots els equips del raid surten en la direcció lògica fent la pujada més directe, i únicament dos equips sortim en direcció nord per remuntar la muntanya per la vesant nord, amb menys fites però amb un desnivell més moderat, per uns corriols preciosos enmig del bosc, arribem amb un marge de 20 minuts al Pla de Revell, som els primers en arribar enmig de la boira que ja cobreix els cims i que no ens deixen apreciar que estem enmig d’un gran ramat de vaques que ens miren sorpreses, aprofitem per fer un mini-encierro abans de disfrutar d’uns quants gots de caldo calent (jo concretament 5), muntar el campament, posar-nos la roba tèrmica seca i a dormir una plàcida nit en la que no vaig tardar més de 10 minuts en adormir-me. En aquesta secció salta la gran sorpresa, l’equip Oxigen que anaven liderant el raid, cometen un greu error d’orientació que els fa perdre completament enmig de la muntanya, arribant perduts a Santa Maria de Besora i trucant a la seva assistència perquè els anés a buscar, quina sorpresa! Amb això guanyem una posició a la general i ens acostem al podi!!
SECCIÓ 10: Rogaining. Pla de Revell – Sant Quirze de Besora.
A les 6:00 del matí tocava novament aixecar-se i amb tot el campament ja desmuntat i una bona ració de coca gentilesa de l’organització, tocava fer la baixada cap a Sant Quirze de Besora novament, passant per les fites que no havíem fet a la nit de pujada. Fem la traçada que han fet la majoria d’equips a la nit, amb un desnivell molt fort marquem totes les fites i arribem amb un marge de 10 minuts respecte a l’hora i mitja que teníem per afrontar la secció fent els mateixos controls que la majoria d’equips de la competició, empatats a punts, temps i fites. Continuem allà i afrontem la recta final després de que les assistències ens preparin un bon esmorzar.
SECCIÓ 11: Patins. Sant Quirze de Besora – Sant Agustí de Lluçanès.
Una pujada per una carretera recentment asfaltada, amb un desnivell molt moderat però amb pocs descansos. Afrontem tranquil·lament la secció sense presses, conscients de que queda molta BTT i sobretot molta orientació on recuperarem temps a la resta. Així doncs, passem la secció que menys dominem rient i divertint-nos sobretot amb en Jordi i en Tito, que els portem a darrera, davant de la gran claxonada d’ànims a en Jordi per part dels nerviosos conductors que van darrera la caravana.
SECCIÓ 12: BTT. Sant Agustí de Lluçanès – Alpens.
Una secció, sense cap dubte, amb molt a perdre, i molt a guanyar si s’orientava finament. El mapa, a una escala anomenada “sense escala”, potser formava part del joc, però als orientadors dels equips això no ens agrada gens ni mica, per sort, l’Ester que porta el mapa, ho clava tot prou bé i es troben el pilot d’equips perduts enmig dels camps, que acaben seguint-nos fins a passar les fites. Total, atrapem als Collonuts, que havien trigat 25 minuts menys que nosaltres en els patins, Valdubons, que havien trigat 10 minuts menys, i uns quants més que havien arribat davant nostre.
SECCIÓ 13: Orientació urbana. Alpens.
Una secció de les de broma, en diuen orientació urbana a un mapa ortofoto amb preguntes de certs llocs del poble, no sé si coneixeu Alpens, però és un poble petit petit, o sigui que molt llarga la secció no és. Únicament ens encallem a una de les preguntes, per culpa meva, al llegir una per l’altre i quedant-nos palplantats davant la placa d’una casa buscant el número de registre d’un transformador elèctric, quan el que havíem de buscar era el nom que deia a la placa que teníem davant, quina ràbia quan me’n vaig adonar!! Però res, un recorregut score que vam completar únicament amb aquest problema que vam resoldre amb uns minutets de para bojos.
SECCIÓ 14: BTT + Tir amb arc. Alpens – Sant Quirze de Besora.
I per fi arriba, la darrera secció del raid, la tornada cap al punt de partida i el pas sota l’arc. Aquesta secció però, no és fàcil, té un desnivell acumulat bastant important. De sortida del poble d’Alpens, s’encamina de pujada el GR que es dirigeix a l’ermita de Santa Margarida, que abandonem abans d’entrar al tram més tècnic, quina sort!! Sinó tocava patejar segur. Abans d’arribar al primer control de la secció atrapem dos equips, i a partir d’aquí ens atrapen els Collonuts, els Valdubon ens segueixen i fem un grapat de quilòmetres els tres equips junts com a bons companys. Arribem al poble de Sora, on ens espera el tir amb arc i cal gestionar bé el pas, hi arribem tres equips junts, som els que millor orientem i per dignitat, els volem treure distància, amb una paraula “segueix-me” a en Joan, ens entenem i entrem al poble com a tercers del grup per apretar com aquell qui no vol la cosa al arribar a la zona esportiva, no sé si cap dels altres havia pensat amb el tema, però no oposen resistència i entrem els primers en el tir amb arc, disparem 3 fletxes cada un, algunes amb més sort que les altres, mentre els altres companys estan neutralitzats esperant, quan acabem, els desitgem sort i marxem pitant sense que ens puguin seguir. A partir d’aquí continuem a tope, ens creuem amb en Raul que va a fer fotos al tir amb arc i després d’unes pujades i baixades per turons plens de prats verds i avetars, arribem a l’últim corriol de baixada fins a Sant Quirze, on l’equip no ens espera, les nenes s’estan dutxant, com és això? I és que hem fet un tiempazo de nou! Hem marcat el millor temps i elles ens esperaven més tard segons els comentaris dels que ja havien arribat!!
En definitiva, això va ser el nostre Raid Infernal Bisaura particular, el Campionat de Catalunya de Raids d’Aventura 2010, aconseguint la quarta posició final després de poc més de 20 hores de cursa, i a només 35 minuts del tercer lloc, ocupat per l’equip UE Vic que estava allà per preparar el Campionat del Món de Raids al Bimbache 2010, igual que els Sambari i els COB, i nosaltres allà!! Trepitjant-los els talons!! Estem a tope!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada